Resultats de la cerca

Port pesquer Fundada al s XI, fou devastada per venecians, francesos i turcs en el curs del s XVI Al s XVIII fou incorporada al regne de Nàpols Durant la Segona Guerra Mundial fou enterament destruïda pels bombardeigs

Mantingué els privilegis comercials sobretot amb França i amb els venecians, però, davant l’intent d’annexar-se Xipre presa de Nicòsia i Famagusta, 1570, els Estats Pontificis, Venècia i Castella, aliats, destruïren la flota otomana en la batalla de Lepant 1571

L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida

Fou mariscal de la Xampanya i de l’imperi Llatí d’Orient Participà en la quarta croada 1200 i negocià amb els venecians el transport dels croats a Síria Després de la presa de Constantinoble actuà de conciliador entre l’emperador Balduí I de Constantinoble i el rei Bonifaci I de Tessalònica És autor de La conquête de Constantinoble , de to justificatiu

Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul