Resultats de la cerca

Després d’uns quants anys de la mort del concessionari, el seu pare, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, el donà 1464 a la filla Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix, que després 1470 fou reina de Navarra Durant molt poc temps el portà el fill hereu d’Elionor, Gastó de Navarra mort el 1470, pare del rei Francesc I Restaurada la monarquia a l’Estat espanyol, aquest títol nobiliari en desús d’ençà de la incorporació de Navarra a Castella l’any 1515 fou restablert per la Constitució del 1978

S’inicià en el bàsquet al Club Natació Sabadell, amb el qual participà en la primera divisió 1999-2006 Posteriorment, jugà en tres clubs de la Lliga Femenina 2, el Club Bàsquet Olesa 2006-07, el Club Bàsquet Santa Rosa de Lima Horta 2007-08 i el Club Bàsquet Femení Sant Adrià 2008-09 Després passà al corfbol i des del 2009 juga al Club de Korfbal Vacarisses, amb el qual guanyà una Lliga Nacional 2010 i disputà dues edicions de la Copa d’Europa de clubs 2010, 2011 També fou internacional amb la selecció catalana, amb què disputà un Campionat del Món 2011

Destacà com a migcampista al Club Esportiu Europa 1926-31 Fou un dels pioners de la primera edició de la Lliga espanyola, en la qual disputà quaranta-tres partits en la màxima categoria També jugà al Badalona, al FC Barcelona 1931-32, amb el qual es proclamà campió de Catalunya, i a l’Hèrcules d’Alacant 1932-34

Mor Carles de Viana

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà Historia y…

Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La granota…

Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…

La Diputació convoca un parlament a Barcelona, en què es decideix aconseguir la llibertat del príncep de Viana i la declaració d’hereu universal