Resultats de la cerca

Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix

La seva obra és un clar reflex de les vicissituds del proletariat finlandès i una inequívoca denúncia de llur explotació Entre la seva obra cal esmentar les novelles Tehtaan verjossa ‘A l’ombra de la fàbrica’, 1932 i Ihmisten kevät ‘Homes en primavera’, 1935, on s’adverteixen la vigència de l’individu dins la lluita collectiva i la confiança en la classe treballadora d’aconseguir el seu alliberament

Fou diputada a corts 1931-36 i directora general de presons, càrrec des del qual dugué a terme moltes reformes Acabada la guerra civil, s’exilià a França les vicissituds que hi visqué durant la Segona Guerra Mundial resten reflectides al seu llibre Quatre ans à Paris 1947 Residí a Mèxic 1945-50 i més tard treballà a l’ONU 1950-52 i dirigí la revista Ibérica a Nova York

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant

Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue

Sobre un avant-projecte original de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers, que transformà profundament, dirigí la construcció del canal d'Urgell fins a l’acabament de l’obra 1865 i, posteriorment, es féu càrrec de la direcció de la Compayia del Canal, creada per a la seva explotació Escriví uns interessants Apuntes Históricos 1894, publicats el 1900 en què s’expliquen les vicissituds que envoltaren l’obra i les dificultats dels primers anys d’ús del canal

Composta per Vitzentzos Kornaros, esmentat al final del poema, entre el 1640 i el 1665, consta de més de deu mil versos i descriu la història i les vicissituds amoroses d’Aretusa i Erotòcrit, guerrer continuador de la tradició heroica dels grecs, que personalitza la defensa del sentiment nacional i de les tradicions del poble Sembla que l’obra s’inspirà en Paris et Vienne de Pierre de la Cypède, amb la possibilitat també d’influències italianes

Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset

Té construccions mecàniques i indústria metallúrgica, lleugera i alimentària Hi ha escoles d’aeronàutica i de medicina i un museu etnològic Fundada al segle XIII i punt estratègic important de Carèlia , en seguí les vicissituds Del 1918 al 1940 formà part de Finlàndia En ser annexada per l’URSS i, a partir del 1991, dins de la Federació Russa passà a formar part de l' oblast de Leningrad Conserva un castell del segle XIII reconstruït al segle XIX i dues torres del segle XVI

És un nucli industrial, destaquen les petrolieres i la indústria química Port fluvial, centre ferroviari i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Louisiana State University and AM College, fundada l’any 1845 Fundada com a plaça militar pels francesos l’any 1719, la ciutat seguí les vicissituds del conjunt de Louisiana Del 1849 al 1864 esdevingué la capital de l’estat de Louisiana Durant la Guerra de Secessió fou ocupada maig del 1862 i controlada per les tropes federals, malgrat els atacs dels confederats El 1882 esdevingué novament seu del govern