Resultats de la cerca

El terme comprèn l’ombria de l’esquerpa Serrella 1 359 m alt, coberta de pedrisses i de les imponents agulles nummulítiques anomenades els Frares Prop del poble s’alça el tossal del Borreguero 696 m alt, i el municipi s’aboca al riu de Seta, que, tot formant meandres, ha tallat profundament les margues burdigalianes Hi conflueixen els barrancs de la Vinyeta i de Marafí Entre alzinars, pinedes i garriga, hi ha 1 020 ha, àrea superior als conreus, car el secà cadastrat és de 743 ha de fet, però, amb prou feines són conreades 180 ha d’oliveres, 80 d’ametllers i quelcom de cereals El…

Fundació a Barcelona de La Jove Catalunya, la primera associació declaradament catalanista, presidida per Francesc Ubach i Vinyeta L’entitat proposa la cançó Els Segadors com a himne de Catalunya

Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre

Estrenà Tal faràs, tal trobaràs 1865, d’EVidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades , d’Ubach i Vinyeta, el 1870 Fou primera dama de diverses companyies Es casà amb el director i actor Emili Arolas

Els Vilar es refongueren amb la família Milany 1360 El 1373 adquirí el casal Roger de Malla, senyor també de Curull, i fou en endavant la residència dels senyors de Curull És un gran casal del s XV, amb retocs posteriors És conegut popularment pel castell de la Vinyeta

Illustrat per Tomàs Padró, hi collaboraren els redactors d' Un Tros de Paper RRobert, CRoure, EVidal i Valenciano entre molts altres Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc Sortí fins el 1874 i gaudí d’una gran popularitat se'n tiraven, el 1868, més de 300 000 exemplars

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir