Resultats de la cerca
Es mostren 1871 resultats
vocal cardinal
Fonètica i fonologia
Segons Daniel Jones, fonema vocàlic, les característiques articulatòries i acústiques del qual són ben definides dintre la llengua a què pertany.
En general, són cardinals les vocals palatals sense arrodoniment de llavis i, ẹ, ę i les velars amb arrodoniment u, ọ, ę, ultra la vocal medial a
música vocal
Música
Música escrita per a la veu humana, sigui per a cantants solistes (cant) o per a agrupacions corals (cor).
Aquest terme és aplicat en contraposició a música instrumental Bibliografia Complement bibliogràfic Ezquerro Esteban, Antonio La música vocal en Aragón en el segundo tercio del siglo XVII tipologías, técnicas de composición, estilo y relación música-texto en las composiciones de las catedrales de Zaragoza
vocal subjuntiva
Fonètica i fonologia
Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.
vibració vocal
Biologia
Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.
La propagació depèn de la densitat del teixit pulmonar, la qual cosa constitueix un element de diagnòstic
vocal neutra
Fonètica i fonologia
Fonema característic del català central i dels altres parlars orientals, tret de l’alguerès, que correspon a les grafies a i e en posició àtona i és representat per ə en l’Alfabet Fonètic Internacional.
La pronúncia del fonema |ə| admet moltes possibilitats articulatòries, i és difícil de copsar amb precisió les condicions fisiològiques que requereix L’obertura maxillar, relativament més petita que en a, l’absència, de vegades no absoluta, de labialització i la posició de la llengua, més aviat plana, determinen un formant bucal de moltes menes També el formant faringi presenta un marge d’oscillació considerable, resultat, tot, d’una forta capacitat d’adaptació al seu entorn fonètic particular La posició més genuïna dels òrgans articulatoris s’acosta molt a la que adopten en la respiració en…
vocal clara
Fonètica i fonologia
Terme metafòric propi de la fonètica tradicional.
Mitjançant aquest hom volia anomenar l’efecte auditiu de les realitzacions vocàliques deslabialitzades i anteriors, com ara i,ẹ, ę, etc, per oposició a les realitzacions labialitzades i posteriors ǫ,ọ,u, anomenades fosques, obscures i fins i tot sordes
freqüència vocal
Freqüència compresa dins la banda emprada per a la transmissió de la paraula; correntment sol ésser limitada superiorment a uns 3 000 o 3 300 Hz.
vocal feble
Fonètica i fonologia
Cada una de les semivocals (i i u), que, com a tals, mai no poden ésser unitats tòniques (caire, faula).
canal vocal
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de la glotis, la faringe, les cavitats supraglòtiques i nasals per on passen les ones sonores i els brogits de la parla.
Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible