Resultats de la cerca

Fundada i dirigida per Diego Abad de Santillán, volgué completar la tasca de Tiempos Nuevos i en especial s’abocà a la discussió entorn de la revisió de l’anarquisme provocada per la guerra civil

El consell de redacció era format per Francesc Tomàs, Joan Sánchez, Guillem Arbós, Miquel Fornés i Joan Rotger Volgué continuar la tasca d' El Obrero , però els seus exemplars foren sistemàticament recollits per les autoritats

No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes

Home del Renaixement, la seva política cercà una via pacífica i d’equilibri Preocupat tanmateix per la reforma, volgué restaurar la disciplina monàstica, aprovà la Companyia de Jesús i tornà a obrir el concili de Trento 1551-52

Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus

Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat

Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660

Principal dirigent del Sindicat Metallúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat

Fou collaborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda Oliva li'n cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba

Passà per totes les feines —fins d’estibador a Barcelona—, i la seva obra, fruit d’aquesta condició proletària, volgué ésser alhora documentada i reformadora Es preocupàt, sobretot, del proletariat camperol Godnatt jord ‘Bona nit, terra’, 1933, Statarna ‘Els bracers’, 1936-37 i Bara en mor ‘Només una mare’, 1939