Resultats de la cerca
Es mostren 3597 resultats
Torres d’Alàs

Panoràmica de Torres (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), de caràcter disseminat, al N del terme, a la dreta del Segre, al cim d’un serrat a 883 m d’altitud.
L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre
vall d’Alinyà

vall d’Alinyà (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell que davalla de la serra de Port del Comte i aflueix al Segre, per l’esquerra, entre Organyà i Coll de Nargó, prop del pont d’Espia.
És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…
Montan

Vista aèria de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 136 m alt.) del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme de Tost.
És situat als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts És format per tres nuclis Espalaguer, el més densament poblat, Espalagueró i les Cases L’església de Santa Coloma era sufragània de Sant Martí de Tost
Adraén

Vista general del poble d’Adraén (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), el més alt de la vall de la Vansa, emplaçat a 1 434 m d’altitud a la capçalera del riu de Bona, sota el cap de la Fesa, al sector més occidental del Cadí.
L’església parroquial de Sant Martí és esmentada el 819, en la consagració de la catedral d’Urgell Al fossar del poble es troben els vestigis de la capella de Santa Margarida, romànica Hom fa festa major el primer diumenge de novembre El castell d’Adraén era cap d’una batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Dins el terme parroquial d’Adraén hi ha la capella de Sant Salvador
Ossera

Ossera, a la Vansa (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), aturonat a 1 250 m alt., a l’interfluvi de la vall d’Ossera i el torrent de la Collada, al vessant N del coll de Vernús, al massís de Port del Comte.
Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet
Padrinàs

Vista general de Padrinàs (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat 1 127 m d’altitud, aigua amunt de la vall del Riu Fred, al vessant septentrional del massís de Port del Comte.
Hi ha una esglesiola dedicada a la Santa Creu, amb teulada reformada i arrebossada
roca de Santaló

Roca de Santaló vista des de Tuixén (Alt Urgell)
© Isidre Suñé
la Valira
l’Alt Urgell Amplia recolzada de la Valira vista des de Castellciutat, amb la Seu d’Urgell al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent, per la dreta, del Segre, que constitueix el col·lector de totes les aigües d’Andorra (excepte el sector nord-oriental de la Solana d’Andorra); tots els afluents que rep el riu mentre discorre en territori andorrà tenen llur curs dins el país, excepte el riu d’Aós.
El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el riu d’Incles…
Antoni Marquès
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, humanista i orador.
Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors
Josep Ignasi Dalmau i de Baquer
Història
Política
Polític carlí.
Doctor en dret, fou vocal de la Junta Superior Governativa del Principat de Catalunya en fou secretari interí el 1839, en la sessió en què fou destituït i empresonat el comte d’Espanya, raó per la qual Cabrera l’empresonà, però la guerra acabà abans que fos jutjat Fou diputat a corts el 1869
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina