Resultats de la cerca

Competí com a aficionat El 1997 entrà a la Comissió de Cicloturisme de la Federació Catalana de Ciclisme, que presidí a partir del 2000 Potencià les estades de cicloturisme i establí el circuit de llarga distància i la ciclomarató internacional Barcelona-Perpinyà-Barcelona Formà part de la comissió de cicloturisme de la federació espanyola 2002-10

Fou membre fundador de l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya 1986, del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1988, que presidí fins el 1998 També fou creador del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991 i de la Copa de les Regions d’Europa 1995, i membre del Consell Directiu de la UFEC 1992-96 Guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2004, és autor de llibres com 32000 passes, sobre la Marató de Catalunya 1982, i Catalunya Comitè Olímpic 1988

S’inicià al Gavà i poc després jugà al CF Badalona 1949-51 i CE Sabadell 1951-53, ambdós a segona divisió La temporada 1953-54 ingressà al RCD Espanyol, on es convertí en un dels millors laterals esquerres de la seva història La seva carrera acabà prematurament en patir una greu lesió a mitjan temporada 1958-59 Jugà 180 partits oficials amb la samarreta blanc-i-blava, marcà vuit gols i disputà la final de Copa del 1957 Posteriorment exercí d’entrenador dels equips inferiors del club i fou segon entrenador del primer equip 1968-70 També entrenà l’Olot, el Lleida, el Tortosa, el Terrassa, l’…

Format al Club Natació Barcelona Des del 1956 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa Picornell 1957, el Campionat d’Europa 1958 i el Torneig de París 1959 El 1960 jugà el partit classificatori per als Jocs Olímpics de Roma 1960, en què Espanya perdé contra França

Entre els seus primers entrenadors destaca Pere Suñé, en les files del Centre Gimnàstic Barcelonès Com a júnior aconseguí dos títols catalans de 200 m 1995, 1996 Més endavant passà a entrenar-se a les ordres de Juan Pedro Martínez al Futbol Club Barcelona i assolí el títol català promesa de 400 m 1999 El seu millor èxit fou el títol català absolut de 400 m 2001, amb la seva millor marca personal 55,68 s

Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss

El 1934 accedí a la presidència de la Federació Catalana de Lluita, càrrec que ocupà fins que fou assassinat dos anys després per pistolers de la FAI juntament amb el seu germà Miquel

El 1932 guanyà el Campionat de Catalunya, amb una marca d’11,41 m, i la medalla de bronze del Campionat d’Espanya

Inicià la seva activitat esportiva el 1955 a la Societat Esportiva de Pescadors amb Canya de Tarragona, de la qual fou president El 1974 fou escollit president de la Federació Provincial de Tarragona i tingué diversos càrrecs a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting i a la Federació Espanyola de Pesca i Càsting Impulsà la pesca de competició a les comarques tarragonines i organitzà diversos Campionats d’Espanya Fou capità de la selecció espanyola de pesca simulada al Campionat del Món 1980