Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Bucarest President d’honor de la Société de linguistique romane, publicà, entre altres obres, Introducere in studiul limbilor romanice 1932, Cresţomaţie romanica 1962 i Toponimia romînească 1963

Neix a les muntanyes de Făgăraş, als Carpats, des d’on baixa per travessar la plana del Danubi Desguassa a Budeşti, a l’Argeş Passa per Bucarest i és aprofitat per al regadiu i la producció d’energia hidroelèctrica

Situada en un ric camp petrolífer al N de Bucarest, té refineries de petroli i oleoductes que el condueixen a Constanţa, a la mar Negra i als ports del Danubi Té un museu de petroli i escoles superiors d’enginyeria petroliera

Jugador del Club Tennis Barcino de Barcelona, guanyà cinc torneigs de la categoria challenger i dos torneigs de l’ATP Tour Viña del Mar 2003 i Bucarest 2003 Arribà a ocupar la posició 41 en el rànquing de l’ATP individual 2003 Es retirà l’any 2005

Estudià a Bucarest i, després d’una vida molt intensa, ingressà en un monestir Continuador de l’esperit de Bizanci, les seves obres Kathréptēs gynaikōn ‘Espill de les dones’ i Kēpos Kharitōn ‘Jardí de les Gràcies’ constitueixen una mescla de notes autobiogràfiques i d’exemples històrics i mítics

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…

Doctorat en dret a París, exercí de professor a les universitats de Iaşi i de Bucarest Diputat el 1913, tingué càrrecs polítics, però destacà sobretot com a diplomàtic i representà el seu país davant l’assemblea de la Societat de Nacions, de la qual fou president 1930-31 Fou un ferm defensor de la pau

Resident a Gavà, des de l’any 2004 té llicència de la Federació Catalana de Tennis Guanyà cinc torneigs del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Amsterdam 1999, Bucarest 2001, Doha 2002, Casablanca 2002 i Munic 2002 El 2003 assolí la posició més alta de la seva carrera en el rànquing de l’ATP 14è en individuals i 85è en dobles

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56

Estudià trombó i piano al Conservatori de Bucarest i el 1901 es traslladà a Itàlia per estudiar composició amb P Mascagni Pertangué a diferents institucions musicals búlgares i fou director de diverses bandes militars Com a compositor destacà en el camp de l’òpera i l’opereta, amb set títols També fou autor de música per a banda militar i de cançons per a nens