Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
Albert Dou i Mas de Xexàs
Cristianisme
Matemàtiques
Jesuïta i matemàtic.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos…
margall llarg
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles allargades i d’espícules arestoses, disposades en panícula.
És abundant en llocs erms, vores de camins, reguerons secs, etc
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
almegó blanc
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’almegó, però de flors blanques, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la vora dels camins humits o dels rius
fenàs de canonet
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tija de 60 a 120 cm, amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada.
És abundant en vores de camins, talussos, marges de camps, etc
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins