Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
tabes dorsal
Patologia humana
Forma de neurosífilis caracteritzada per una degeneració selectiva de les arrels posteriors dels nervis raquidis i dels cordons posteriors de la medul·la.
Clínicament es presenta com uns dolors fulgurants a les cames, abdominals, etc, trastorns genitourinaris, atàxia que és el símptoma principal i trastorns de la reflectivitat, amb atròfia muscular
premi Lola Anglada
Premi de poesia en llengua catalana que atorgà anualment, des del 1984 i fins el 2005, Caixa Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa, tot i que el 2004 no es va convocar.
L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994 desert 1995 Els…
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
Heinrich Douvermann
Escultura
Escultor alemany.
Dins un gòtic florit amb profusió d’elements vegetals entrellaçats, esculpí l’altar dels Dolors de Maria, de Sant Nicolau a Kalkar ~1522, i l’altar de Maria de Xanten 1535-36
La Gramalla
Setmanari
Setmanari en català que eixí a Barcelona del 14 de maig al 10 de setembre de 1870, com a òrgan de l’entitat La Jove Catalunya.
Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat fou dirigit per FP Briz i F Matheu , i hi collaboraren, entre altres, Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà
febre d’estiu
Patologia humana
Malaltia infecciosa, endèmica a Itàlia i a Iugoslàvia, deguda a un virus transmès per la picada d’un dípter, el Phlebotonus pappatacii
.
Es caracteritza per un accés de febre, que apareix bruscament i desapareix al cap de tres dies Va precedida de cefalàlgia i de dolors musculars, i sovint acompanyada de bradicàrdia, trastorns digestius i eritema
Sant Julià de l’Arboç
Art romànic
Situació Aspecte de l’actual capella dels Dolors, única part de l’edifici que resta del temple alt-medieval ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Julià és al centre de la població de l’Arboç, i els elements alt-medievals que s’hi conserven constitueixen l’anomenada capella dels Dolors JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF832697 Història Les primeres notícies de l’existència de l’església de Sant Julià de l’Arboç es troben els anys 1136 i 1138 en la donació d’una peça de terra i d’una vinya que fa Roger, clergue de la seu barcelonina, per a la lluminària de l’…
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
Modes i Labors
Publicacions periòdiques
Revista de modes, la primera publicada en català (1880-81).
Dirigida per Dolors Monserdà i Macià , aparegué com a suplement del Diari Català 1879-81 i tingué uns pocs mesos de vida 1880-81 S'ocupava de brodats, figurins i patrons i anava dirigida a un públic exclusivament femení
espondiloartropatia
Patologia humana
Qualsevol de les malalties reumàtiques que afecten les articulacions vertebrals i lligades a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27.
Cursen amb dolors i limitacions de la mobilitat de la columna vertebral i de l’expansió toràcica El tractament es basa en AINES i en la fisioteràpia, i es pot recórrer a la corticoteràpia si l’evolució no és bona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina