Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de fons amateur 1949 Posteriorment s’integrà en l’Esport Ciclista Barcelona, on exercí d’entrenador, i fou component del Comitè Olímpic Espanyol

Assolí la tercera posició en el Campionat d’Espanya absolut de judo en la categoria de –81 kg 1999 Es proclamà dues vegades campió de Catalunya de la categoria de –81 kg 1998, 2000 Participà en diverses competicions internacionals, com el Trofeu Ciutat de l’Hospitalet Entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1994-2001

Mestre FIDE MF del club barceloní Unió Gracienca d’Escacs En el seu palmarès destaquen quatre Oberts d’Escacs Ciutat de Vic 1997, 2009, 2010, 2011 i l’Obert de l’Ateneu Colón 2006

Esportista del Club Handbol Sant Esteve Sesrovires Formà part de la selecció catalana que participà en el torneig Japan Cup 2001, on Catalunya obtingué la tercera posició El 2008 rebé la medalla de reconeixement de la Federació Catalana d’Handbol

Especialitzat en camp a través, a dotze anys ingressà a les files de l’Esport Ciclista Guíxols Posteriorment formà part de l’equip Liberto-Megamo, amb el qual guanyà la competició estatal Obert Coronas 1994, 1995 i el Campionat d’Espanya en categoria juvenil Es retirà l’any 2000, tot i que seguí vinculat al ciclisme creant un equip de BTT centrat en el calendari regional

Defensa que juga a les files del Futbol Sala Martorell La temporada 2005-06 pujà al primer equip, i aquesta mateixa temporada el Martorell acabà quart classificat de la divisió d’honor i fou semifinalista de la Copa del Rei Posteriorment baixà a primera nacional, tercera divisió del futbol sala

Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’esgrima com…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…

Biografia  En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…

Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana