Resultats de la cerca
Es mostren 1743 resultats
Ernst Eduard Kummer
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Es destacà sobretot per la introducció dels nombres ideals i pel descobriment de la superfície algèbrica de quart ordre que porta el seu nom
Alfred Eduard Stock
Química
Químic alemany.
Estudià amb Emil Fischer i Henri Moissan Director de la Technische Hochschule de Karlsruhe, estudià els composts de bor i hidrogen, les propietats emmetzinadores del mercuri, etc Analitzà i preparà el berilli
Eduard von Bauernfeld
Teatre
Dramaturg austríac.
Introductor del Romanticisme al seu país, escriví una gran quantitat d’obres teatrals Die Bekenntnisse ‘Les confessions’, 1834, Bürgerlich und romantisch ‘Burgès i romàntic’ 1835, Franz von Sickingen 1850, etc
Eduard Galdeano Castillo
Natació
Nedador.
Es formà i competí al Club Natació Tàrraco Aconseguí les millors marques espanyoles de tretze a divuit anys en 200 m papallona També en categories inferiors fou subcampió de la Gimnasiada i sisè a l’Europeu júnior En la mateixa prova, aconseguí el rècord d’Espanya absolut i el Campionat estatal el 2009 i el 2010 en piscina llarga, i el 2010 i el 2011, en piscina curta Després d’una etapa al CAR de Sant Cugat, des del 2010 resideix i s’entrena a la Purdue University dels Estats Units
Eduard Pérez López
Natació
Nedador.
Es formà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí i el 2003 passà al Club Esportiu Mediterrani Amb aquest club assolí el títol de campió de Catalunya dels 200 m lliure 2005 i fou medalla de bronze en els Campionats d’Espanya d’hivern en els 200 m lliure 2004, 2005
Eduard Estadella Botha
Futbol
Directiu de futbol.
Collaborà amb el Lérida Balompié i, al març del 1947, esdevingué el primer president de la UE Lleida, que sorgí de la fusió del club amb el CD Leridano Durant el seu mandat, l’equip assolí la primera divisió després de dos ascensos consecutius Dimití al gener del 1951
Carles Eduard Stuart
Història
Rei titular d’Anglaterra i d’Escòcia (Carles III: 1766-68).
Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany
Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb…
, ,
Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de…
Eduard Brossa i Trullàs
© Ajuntament de Sabadell (sd-desconegut)
Cartografia
Cartògraf.
Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina