Resultats de la cerca

Especialitzat en proves de velocitat, fou campió de Catalunya dels 100 m 1957, 1958, 200 m 1956, 1958 i 4 × 100 m 1950, 1955, 1957, 1958, 1959 En el Campionat d’Espanya, quedà en tercer lloc en 100 m, segon en 200 m 1957 i tercer en 200 m 1958 El 1956 baté el rècord català dels 200 m

Inicià la seva trajectòria professional en el Diari de Barcelona , però aviat s’incorporà al departament d’esports de Catalunya Ràdio i després a Televisió de Catalunya 1986, on ha dirigit i presentat els programes Tot l’Esport , Gol a Gol i Forat 18 , entre d’altres També ha estat presentador dels esports en diferents etapes en el Telenotícies

Es formà en les categories inferiors del Rugby Club Cornellà, i debutà amb el primer equip a 17 anys Fitxà pel FC Barcelona 1979-86, amb el qual guanyà dues Copes del Rei 1983, 1985 Jugà tant de mitja melé com de mig d’obertura Fou 12 vegades internacional absolut

Fou campió d’Espanya en les especialitats estàndard 2005, 2006 i deu balls 2005, amb la parella Marta Salvat, amb la qual regenta el club de ball La Canyada, a Paterna

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud de l’…

Membre del Club Natació Olot, l’any 1991 començà a destacar com a juvenil segon en el Campionat de Catalunya i quart al d’Espanya i el 1992 com a júnior primer de Catalunya i segon d’Espanya El 1993 ingressà a la Residència Blume de Madrid Encara en edat júnior 1994, es proclamà campió de Catalunya absolut en distància olímpica i també del circuit català de triatló, també en categoria absoluta A partir del 1995 començà a destacar en distàncies llargues, proclamant-se campió de Catalunya en distància B i amb bones classificacions i marques en ironmans, com a la Challenger Barcelona Maresme del…

L’any 1973 es proclamà campió de la IV Ronde Font-Vives, celebrada als Angles, i dels Jocs d’Hivern dels Pirineus Era membre del Centre Excursionista de Catalunya

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, guanyà el Gran Premi del RCMB 1960, 1964, la Copa Internacional de Primavera 1961, la Regata de Nadal 1962, el Premi Costa del Sol 1962, el Trofeu Costa Brava 1963 i la II Prova de Resistència del RCMB 1964 Fou campió d’Espanya de la classe EU 1969 Rebé diversos premis, com la medalla de bronze al mèrit motonàutic de la Federació Catalana de Motonàutica 1990

Format al Futbol Club Barcelona, debutà amb el primer equip el 1966 Fou un dels millors jugadors catalans d’aquells anys, fins que es retirà el 1975 La seva posició preferida era la de mig d’obertura, però també jugà de centre i ala Guanyà dos Campionats de Catalunya 1968, 1969 i dos subcampionats d’Espanya, els mateixos anys També aconseguí la Copa Ibèrica del 1970 Disputà 14 partits amb la selecció espanyola absoluta