Resultats de la cerca

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe 420 Fou campió d’Espanya 1978, 1979, 1980 i d’Europa 1979, i assolí la medalla de bronze en el Campionat del Món 1979 També s’ha dedicat al disseny de veles

Format al HC Palau de Plegamans i als equips de base del FC Barcelona, fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà una temporada al CP Vilafranca, el San Antonio de Pamplona i el GEiEG, i finalment fitxà pel CP Calafell Fou internacional absolut amb Catalunya

Central, s’inicià als equips inferiors del Club Voleibol Olot, on arribà a jugar al primer equip El 2005 feu el salt a la màxima categoria del voleibol espanyol, en fitxar per l’UCAM Murcia El 2010 marxà al Vecindario canari, on jugà una temporada abans de retornar a l’Olot, a primera catalana

Competí representant el Centre d’Ensinistrament Victor Álvarez CAVA de Sant Martí Vell S’especialitzà en la modalitat eqüestre de doma clàssica i es proclamà campió a les Proves Complementàries Critèrium 2008 Regentà l’escola d’equitació de doma clàssica Aiguaviva Hípic

Membre de la Unió Esportiva Santboiana, jugà a la posició de darrer En el seu palmarès destaquen set Copes de Catalunya 1995-2000, 2005, una Copa d’Espanya 2000, dues Lligues 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2005, 2006 Amb la selecció d’Espanya jugà 57 partits 1997-2006, en què anotà 87 punts, i n’arribà a ésser el capità Disputà la Copa del Món 1999

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Format al Club Natació Sant Andreu, el 1994 passà al Centre Natació Mataró En categoria júnior fou campió d’Espanya i internacional El 1996 fou campió absolut de Catalunya dels 200 m braça Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola

Membre del Club d’Esquí Puigcerdà, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom gegant 2007, 2009 i eslàlom 2009 Disputà les proves de descens i supergegant durant els Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, la prova de descens en els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, quatre edicions de la Copa del Món 2007-10 i quatre Campionats Mundials 2007, 2008, 2009, 2011

De jove anà a residir al Brasil, on fou ordenat de sacerdot el 1869 Fou bisbe d’Olinda 1892-94 i arquebisbe de Rio de Janeiro 1894-97 Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil

Arribada la companyia a Constantinoble, fou nomenat almirall 1303 i es casà amb una dama enllaçada amb la família imperial, filla de Raul, dit el Gros Passà la hivernada del 1303 al 1304 amb l’estol a l’illa de Quios vigilant les embarcacions turques d’allí es dirigí a la ciutat d’Ània 1304 i després a Gallípoli, des d’on conduí a Constantinoble la família de Roger de Flor, abans que aquest anés a Andrinòpolis 1305 En la matança de catalans i aragonesos a Constantinoble el poble el cercà a la casa del seu sogre incendiada la casa, hi morí amb els seus