Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
serra de Gallinera
Serra
Alineació muntanyosa entre la serra de la Safor, a l’W, i la de Mestalla, a l’E, al límit de la Safor i la Marina Alta, entre els municipis de Vilallonga de la Safor, l’Atzúvia i la Vall de Gallinera.
Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la Vall de…
port de Viella

L’antic Hospital de Viella o de San Nicolau dels Pontells, prop del límit amb l’Alta Ribagorça (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Pas (2435 m alt.) en la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa les conques de la Garona (vall del riu Nere) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Barravés), entre el tuc de Montoriet (2.479 m alt.) i el tuc del port de Viella
(2.604 m alt.), dins el terme municipal de Viella (Vall d’Aran); el vessant meridional del port, amb l’hospital de Viella (dit també hospital del port de Viella
o de Sant Nicolau dels Pontells
), és també territori aranès.
A ponent del tuc de Montoriet hi ha el port vell de Viella o port vell de Tòro El seu passatge és impracticable durant més de mig any per a les cavalleries, a causa de la neu, i molt difícil per als vianants La menor altitud del port de la Bonaigua féu que fos escollit el 1924 per unir la Vall d’Aran per carretera amb la resta de Catalunya però la menor amplitud de la carena facilità l’obertura, per sota del port de Viella, del túnel o foradada de Viella , el 1941, que no entrà en servei fins el 1948 La boca meridional molt propera a l’antic hospital de Sant Nicolau dels…
Amadeu Gabino
Escultura
Escultor, fill de l’escultor Alfons Gabino.
Es formà a l’escola de Sant Carles de València 1939-44, i fou becat després a Roma 1949 —on tractà Marini, Manzù i Carrà—, París 1952, Alemanya 1957 i els EUA 1961 Des que es presentà a València, el 1951, exposà sol a Madrid on fixà la seva residència, i també a París 1953, a Nova York, a Berlín, a Mannheim, a Lausana, a Barcelona, etc El 1960 féu la seva primera escultura abstracta de ferro La seva obra madura parteix del constructivisme per a crear un llenguatge personal i reiterat amb planxes metàlliques foradades que deixen entreveure similars construccions també de planxa metàllica…
Châtelperronià
Prehistòria
Cultura del Paleolític superior, que correspon a la primera fase del Perigordià o Gravetià.
El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…
Castell de Montclar (Agramunt)
Art romànic
Montclar forma un enclavament del terme d’Agramunt dins la comarca de la Noguera La primera noticia històrica del seu castell ós del 1194, any en què Gombau de Ribelles sollicità la confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que féu Ponç Ramon de Cervera dels castells d’Artesa, Montsonís, la Foradada i Montclar Al segle XIV el castell era dels Ponts i al segle XVI consta que era dels Guimerà Segurament aquesta família construí l’actual castell el 1635, una espaiosa mansió senyorial El 1686 passà als Despujol, marquesos de Palmerola des del…
Cúber
Antic llogaret
Possessió i antic lloc del municipi d’Escorca (Mallorca).
Al límit amb el de Bunyola, a la serra de Tramuntana, al pla de Cúber , depressió parallela a la direcció de la serralada SW-NE, entre la serra de Cúber 1 000 m alt, al nord i a l’oest la qual el separa de la conca de son Torrella, el puig de l’Ofre, al sud-oest, la serra de la Rateta, al sud, el morro de Cúber 960 m alt, a l’est, i el coll des Xoriguer que comunica aquest pla amb el d’Almallutx, al nord-oest La coma de son Torrella i el pla de Cúber formen la capçalera del torrent d’Almandrà, el qual travessa l’alineació muntanyosa vers el sud-est entre la serra de la Rateta i el morro de…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’…
ruixador
Cassoleta foradada per on surt l’aigua de la dutxa.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina