Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Cameles
Municipi
Municipi del Rosselló, al N dels Aspres, al límit amb la plana del Rosselló.
El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí 522 m alt, on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca La superfície agrícola és d’unes 470 ha Hi predomina, al secà, la vinya unes 320 ha i els cereals unes 5 ha, i al regadiu, els arbres fruiters unes 90 ha presseguers, albercoquers i les hortalisses unes 30 ha Hi ha més de 250 caps de bestiar oví L’abandonament dels conreus en aquesta zona dels Aspres a benefici del regadiu de la plana ha provocat el despoblament del…
Campionat de Manresa i Comarca
Ciclisme
Competició anual de ciclisme de carretera.
Cursa d’un dia organitzada per la Penya Ciclista Bonavista de Manresa des del 1927 El 1952 el guanyador fou Miquel Poblet Sant Fruitós de Bages és la sortida habitual d’aquesta cursa, que té un itinerari de 67 km Durant la dècada dels noranta se centrà en la categoria juvenil, i recentment, en la de veterans, integrada en la challenge de la categoria
Núria Fonts Mateo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Jugà al Bàsquet Manresa Femení i, el 1991, s’incorporà al Segle XXI, projecte federatiu per a les joves jugadores amb més futur Fou subcampiona d’Europa júnior 1994 amb la selecció espanyola Fitxà per l’AE Sedis de la Seu d’Urgell 1995-96, l’AE Sant Fruitós 1996-97 i l’Universitari de Barcelona 1997-99 Es retirà al CB Olesa 1999-2000
la Vall de Santa Creu
Poble
Poble del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situat al peu dels vessants meridionals de la serra de la Verdera, a la capçalera de la riera de la Vall o de Santa Creu.
Un primer nucli de població, en un vessant de la serra, amb l’església parroquial de la Santa Creu, sembla que fou abandonat al s XVII, i es formà l’actual, més a la plana La nova església de Sant Fruitós fou sufragània de la de la Selva El lloc havia estat de la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes Actualment moltes cases abandonades han estat refetes i convertides en lloc de segona residència
Sant Cebrià de Penida
Canònica
Antiga cel·la monàstica del territori de Peralada (Alt Empordà); de situació desconeguda, discutida des del 877 entre els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasés.
És considerada de Banyoles entre el 877 i el 899 aquest any fou adjudicada per un precepte reial a la seu de Girona, juntament amb les celles veïnes de Sant Pere de Rodes, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu En crear-se el monestir de Sant Pere de Rodes, aquest la considerà seva 934-1090 Banyoles la hi discutí el 1090 i guanyà el plet Consta com a propietat de Banyoles entre el 1097 i el 1174, i després se'n perd el record