Resultats de la cerca

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona

L’església parroquial de Sant Feliu de la qual depèn Roureda havia estat possessió de la mitra gironina Hi han estat trobades restes romanes Als segles XII i XIII hi havia molins drapers Formà part de l’antic terme de Sant Gregori

Format al Club Ciclista Salt, destacà en categories inferiors i a mitjan anys vuitanta fitxà pel Club Ciclista La Jabugueña El 1986 s’interessà per la pista i fou campió de Catalunya del quilòmetre A partir del 1988 se centrà en les curses de pista Fou 31 vegades campió d’Espanya en les especialitats de velocitat 1992, 1995-97, 1999, 2004, 2007, 2009, velocitat olímpica 1997, 1999, 2005-09, quilòmetre 1992, 1994, 1996, 1997, 1998, 2001, 2002 i cursa keirin 1995, 1998, 2003-09 Aconseguí la medalla de plata en velocitat i la de bronze en la prova del quilòmetre als Jocs Mediterranis 1991 El…

En la dècada dels anys cinquanta implantà nous sistemes d’ensitjament i d’estabulació a l’aire lliure del bestiar boví Esdevingué un destacat especialista en reproducció bovina fecundació artificial i transplantació d’embrions Fou president del Collegi de Veterinaris de Girona 1979-87, vicepresident de la Federació Catalana de Collegis Veterinaris de Catalunya i vicepresident del Consell de Collegis Veterinaris d’Espanya

Sorgit del CA Palafrugell, s’inicià en l’atletisme el 1977 i s’especialitzà en la marxa atlètica a partir del 1981 Amb Antonio Ruiz Villar com a entrenador, ja obtingué un parell de podis en Campionats d’Espanya en categoria júnior Posteriorment, s’entrenà amb el campió alemany Walter Schwoche 1988-90 i amb Jordi Llopart a partir del 1991 Assolí quatre títols de campió de Catalunya de 20 km 1988, 1989, 1990, 1992 i el 1991 ocupà el tercer lloc en l’estatal de 50 km Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà dues Copes del Món 1991, 1995 A més del CA Palafrugell 1977-90…

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del…

Davanter centre, jugà al Real Madrid Castilla 1980-85 La campanya 1981-82 disputà un partit oficial amb el primer equip blanc Després fitxà per l’Oviedo 1985-91, amb el qual jugà les tres darreres temporades a primera divisió Acabà la carrera al Palamós

Dirigeix la secció de salvament i socorrisme del Club Natació Banyoles des del 1999 Consolidà la secció i la situà com una de les millors d’Espanya El 2010 l’equip femení aconseguí el Campionat de Catalunya per desena vegada consecutiva També fou entrenador de la selecció catalana de salvament i socorrisme Entre el 2001 i el 2004 collaborà amb la Federació Espanyola de Salvament D’altra banda, entrena l’equip de waterpolo masculí del club, que la temporada 2007-08 jugà a segona divisió estatal Rebé el premi ARC 2006

El 1989 començà a competir amb el Club Ciclista Raids de Salt i el 1992 passà a l’equip Megamo Guanyà el Trofeu Caixa Girona 1992, 1994, 1995 Fou campió de Catalunya 1998 L’any 2000 abandonà la competició professional

Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un eclèctic decorà…