Resultats de la cerca
Es mostren 1416 resultats
amnèsia infantil
Psicologia
Amnèsia lacunar referida als fets dels primers anys de la vida.
Freud la interpretà com el resultat d’una forta repressió dirigida vers els impulsos sexuals del període edípic i anteriors a aquest
Armande Béjart
Teatre
Actriu francesa.
Contragué matrimoni amb Molière, pertangué a la seva companyia i sobresortí en els papers de soubrette Interpretà nombrosos personatges, tant còmics com dramàtics
Helene Weigel

Helene Weigel (1953)
© Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Actriu austríaca.
Interpretà sobretot les obres principals del seu marit, Bertolt Brecht A la mort d’aquest, es feu càrrec de la direcció del Berliner Ensemble
Francesca Margherita de L’Epine
Música
Soprano italiana.
Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El…
Piero Cappuccilli

Piero Cappuccilli
© Fototeca.cat
Música
Baríton italià.
Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’…
,
Leo Slezak
Música
Tenor txec.
Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…
,
Pilar Rufí i Bosch
Música
Soprano.
Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les…
Lucrècia Borja i González
Música
Soprano, coneguda pel nom de Lucrècia Bori.
Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen Interpretà Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, amb el mateix Richard Strauss, a Milà
Il Tempesta
Pintura
Pseudònim de Pieter Mulier el Jove, pintor holandès.
Des del 1666 treballà a Roma i en altres ciutats italianes Es féu conèixer pels seus paisatges, sobretot tempestes marines, que interpretà amb un realisme colpidor
actor | actriu
Cinematografia
Teatre
Persona que interpreta, representa o encarna un dels personatges d’una obra escènica, cinematogràfica, radiofònica o televisiva.
En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina