Resultats de la cerca

Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres d’òpera…

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra

Fou professor d’anatomia patològica a la Universitat de Copenhaguen 1900 El 1926 rebé el premi Nobel de medicina per les seves investigacions sobre el càncer

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Governador general de les Índies neerlandeses 1830-33, aplicà un sistema de conreu que reservava la cinquena part de les terres i de les jornades de treball per al govern, sistema abolit el 1877 Fou ministre de colònies 1834-39

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955

Es destacà en el camp de la física de baixes temperatures criogènia i féu estudis de la superconductivitat i sobre el magnetisme El 1947 assolí la temperatura de 0,002 K mitjançant la desimantació de sals paramagnètiques

Cap de l’exèrcit i president de la república del Transvaal, dirigí la guerra dels bòers S'exilià a Europa, però no obtingué cap ajut governamental, malgrat la simpatia general per la causa dels bòers

Diplomat a l’Escola Tècnica Superior de Delft 1924, en fou professor més tard Membre del CIAM, inicià la seva activitat 1927 dins el llenguatge racionalista El 1937 s’associà amb JA Brinkman, i el 1948 amb Jacob B Bakema, amb el qual signà tota la seva obra El centre comercial Lijnbaan, a Rotterdam 1953, de sis-cents metres de llarg i amb el carrer reservat per als vianants, tingué una influència extraordinària a Europa Entre les seves nombroses obres cal assenyalar les esglésies de la Resurrecció, a Schiedman 1957, i la de Nagele 1959, el pavelló holandès de les exposicions internacionals de…

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física