Resultats de la cerca

Vida Fill de Johann WA Stamitz  i germà del músic Anton Stamitz , rebé les primeres lliçons de música del seu pare Massa jove per a heretar-ne el càrrec en morir aquest, fou educat per altres compositors de l’escola de Mannheim , entre els quals FX Richte, l’estil de la qual adoptà, i en fou un dels representants més destacats Des del 1762 fins al 1770 exercí de violinista, instrument en el qual sobresortí, en l’orquestra de la cort, posició que li permeté conèixer l’extens repertori de Mannheim El 1770 es traslladà a París, on, l’any següent, esdevingué compositor i director al servei del…

Fou professor a Lund i a Uppsala Estudià les característiques físiques dels raigs Röntgen, especialment la refracció i l’espectre La seva obra més important, sobre l’espectrografia d’aquests raigs, li valgué el premi Nobel de física de l’any 1924

Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930 fou més…

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama de l’Església…

Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28, Königliches…

Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist

S'especialitzà en anatomia patològica, on féu aportacions bàsiques És coneguda també una malaltia que duu el seu nom La seva obra més important és Handbuch der pathologischen Anatomie , en tres volums 1842-46

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Fou director de l’observatori de Potsdam 1882 Estudiant la velocitat dels estels mitjançant l’aplicació de l’efecte Doppler-Fizeau, descobrí espectroscòpicament els estels dobles 1890 Elaborà un catàleg de 51 estels, amb llurs velocitats radials, i determinà la velocitat de rotació del Sol

Fou el primer a fer una descripció general de les diatomees Abandonà el seu treball científic quan fou nomenat bisbe de Karlstad