Resultats de la cerca

Fill de Teobald I de Navarra i de Margarida de Borbó Accedí al tron navarrès sota la regència de la seva mare, que signà el tractat de Tudela 1253 amb l’infant Alfons d’Aragó, que fou ratificat per Jaume I de Catalunya-Aragó a Monteagudo 1254 aquesta aliança permeté la intervenció de Jaume I per evitar la invasió castellana a Navarra i arranjar les diferències amb Castella a la pau de Sòria 1256, signada entre Alfons X de Castella i Jaume I, en nom propi i en el del rei de Navarra Participà a la croada de Lluís IX de França contra Tunis 1270, i morí en el camí de tornada a Navarra El succeí…

Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més tard, sorgida…

Era un poble de moriscs 17 focs el 1602, fins que amb l’expulsió d’aquests 1609 es despoblà

Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…

Visqué de la sasteria familiar i mai no es professionalitzà El 1956 ingressà a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, però, disconforme amb els seus criteris, l’any següent formà, amb altres fotògrafs, entre els quals cal citar Ramon Masats , el grup La Palangana, d’esperit trencador i posteriorment conegut com a Escuela de Madrid, vigent fins a l’any 1975 En vida feu només tres exposicions, totes a Catalunya, la darrera de les quals 1995 fou una retrospectiva  En morir els hereus cediren el seu arxiu de negatius 25000 i còpies 1000 a la Fundació Foto Colectania de Barcelona,…

Organitzada per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, és la prova de vol amb motor més antiga d’Espanya El seu precedent fou la cursa del mateix nom impulsada per l’Aeroclub de Sabadell l’any 1953 És puntuable per al Campionat de Catalunya i d’Espanya de vol amb motor i valora la precisió dels pilots durant el vol Un dels primers participants destacats fou José Maria Pérez de Lucía, de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, que entre el 1963 i el 1980 guanyà vuit edicions El pilot amb més títols és el navarrès Carlos Eugui, que des del 1982 l’ha guanyada setze vegades També destaca Antoni Farré, de l’…

El 1956 fitxà per l’Splendid i fou tercer al Tour dels Pirineus Dins l’equip Faema 1957-59 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya 1958 i l’any següent fou tercer al Trofeu Masferrer i al Gran Premi de Pascuas, a més d’imposar-se al Campionat Basc Navarrès de Muntanya i en la classificació general de la Vuelta a Andalusia El 1960 entrà al Licor 43 i aconseguí el tercer lloc a la general de la Vuelta a Espanya Amb l’equip Kas guanyà una etapa a la Volta a Catalunya 1962, fou subcampió d’Espanya de carretera 1963 i tornà a ser tercer a la Vuelta a Espanya, on guanyà una etapa 1963 El 1964 entrà…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés…

Correspon a la cultura eneolítica un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 ± 250 aC L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans