Resultats de la cerca

Fou professor a Palerm, a Pavia i a Bolonya És el fundador del càlcul funcional modern elaborà la teoria de les operacions funcionals distributives i ideà el concepte de derivada funcional Publicà Lezioni di calcolo infinitesimale 1926-27

Durant el seu govern s’inicià l’expedició a Sicília —presa de Mazara 827 i de Palerm 831— que els donà el domini de l’illa Fou el restaurador de la gran mesquita de Kairouan 836, la capital

Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia

Estudià al Conservatori de Nàpols del 1723 al 1733 amb F Barbella, F Mancini i G Veneziano El 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante , al teatre de la cort de Nàpols Arran de l’èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748 Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio 1741 Abandonà Palerm per dedicar-se a l’organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d’Europa, fins el 1752, que s’establí a Lisboa, on fou nomenat mestre…

Fou professor de física matemàtica a les universitats de Càller 1926-29 i Palerm 1929-34 Des del 1934 fou catedràtic de transmissions i mesures telegràfiques i telefòniques a la Universitat de Roma El 1901 proposà un nou sistema d' unitats físiques anomenat sistema Giorgi

A ell i la seva mare, baronessa de Buscemi, fou concedit el 1556 el comtat de Buscemi Fou vicari i gran canceller del regne de Sicília i castellà reial de Palerm Es casà amb la seva parenta Anna de Requesens i de Ventimiglia, filla de Berenguer de Requesens i Tagliavia d’Aragona

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Ensenyà literatures romàniques a les universitats de Palerm i Milà, i literatura italiana en aquesta darrera Entre els seus treballs més importants sobresurten el monumental Dante 1899-1903 i el Vocabolario della lingua italiana 1922, amb constants reedicions augmentades Cal destacar-ne també els estudis sobre Ariosto i la poesia provençal, entre d’altres

Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà

Es destacà per les seves recerques en geometria intrínseca, sèries divergents i pel seu examen sobre conceptes de probabilitat local