Resultats de la cerca
Es mostren 435 resultats
Josep Maria Botey i Gómez
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Format a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins el 1984 treballà en equip amb A Bosch i Ll Cuspinera Junts feren l’edifici del Museu de Granollers 1971 i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat premi FAD 1982 Individualment és autor dels teatres auditori de Granollers i de ParetsdelVallès, del Museu Diocesà de Barcelona, de la Pia Almoina, del Pla Director de la Catedral de Barcelona i de la…
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
Soler & Palau
Economia
Empresa de sistemes, instal·lacions i aparells de ventilació.
Els seus productes s’adrecen tant a l’àmbit domèstic com a l’industrial Fou creada el 1951 pels enginyers Eduard Soler i Josep Palau, que establiren la primera fàbrica a Ripoll, seu de l’empresa El 1956 hom amplià la fàbrica i el 1962 es construí la nau actual, amb una superfície total de 22 000 m 2 i capacitat per a 500 treballadors A més de Ripoll, a Catalunya té fàbrica a Sils i un centre logístic a ParetsdelVallès A la resta de l’Estat espanyol té tres fàbriques més 2008, i també a França, la Gran Bretanya, Mèxic, EUA, la Xina, Singapur, les…
la Ganiveta
Veïnat
Veïnat del municipi de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), vora el terme de Parets del Vallès.
Can Cerdanet
Barri
Barri del municipi de Parets del Vallès (Vallès Oriental), amb el qual forma gairebé una conurbació.
Marta Martín Jiménez
Atletisme
Atleta.
Especialista en la prova de 800 m, fou campiona de Catalunya tres vegades a l’aire lliure 1999, 2001, 2003 i una vegada en pista coberta 2002 També tingué el rècord català de 600 m 1999 Un cop retirada, fou entrenadora a Parets del Vallès
Casanoves
Barri
Barri residencial de Parets del Vallès (Vallès Oriental), entre el nucli antic i l’estació del ferrocarril.
Gabriel Vela Costa
Esport general
Dirigent esportiu.
A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de ParetsdelVallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme…
José Santiago Bueno
Altres esports de combat
Entrenador de taekwondo i directiu.
Dirigí l’Escola Lee Young de ParetsdelVallès Exercí de seleccionador espanyol i fou director tècnic de l’àrea de pumse de la Federació Espanyola de Taekwondo Ocupà una vocalia a la junta directiva de la federació catalana i fou director d’exàmens de cinturó negre de la mateixa federació
Cacaolat

El cardedeuenc Joan Viader i Roger, fill del fundador de Letona, creà el Cacaolat
© Cacaolat
Economia
Marca registrada d’un batut de cacau fabricat per l’empresa Letona, i posteriorment constituïda com a societat anònima del sector lacti.
Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest segregà Cacaolat com a societat anònima L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina