Resultats de la cerca

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la Real ocupà…

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic També fou metge de l’hospital general de la ciutat Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinio práctico médico-químico-galénico 1737, Palma febril médico-práctica 1739 i Manual de cirugía práctica 1743, que foren reeditades

De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’ església de la Mercè de Barcelona el 1814 És autor dels drames musicals bíblics El hijo pródigo i El sacrificio de Isaac , d’algunes misses, de responsoris, d’un tedèum, de quatre benedictus, de motets, etc

Antoni Ramon Pasqual publica Vindiciae Lulliane

Matà un militar en un duel i fugí a Itàlia Estudià a Pisa, on es doctorà, i passà a Egipte, al servei del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat Creà un centre universitari d’estudis mèdics al Caire Durant l’epidèmia de còlera del 1831 i la de pesta del 1835 es féu remarcar per la seva abnegació Publicà diversos tractats mèdics en italià

El Tribunal de Cassació de París anulla la sentència imposada contra el professor de català Pasqual Tirach per haver publicat en dos diaris una falsa esquela del prefecte de la Catalunya del Nord, Bernard Bonnet, quan aquest va deixar el càrrec, l’1 de març de 1998 Segons el tribunal, Tirach no va cometre cap infracció penal i, per tant, no haurà de pagar la forta multa que li va ser imposada

Filla de Carles de Llar i Teixidor Hom li atribueix d’haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 per tal de salvar el seu amant francès, el senyor de Parlan, tinent de rei de la plaça Avergonyida i blasmada per tothom, sembla que entrà en un convent Hom té seriosos dubtes de la veracitat d’aquesta versió de la delació, que fou recollida en la novella L’infante 1920, de Louis Bertrand

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

Pasqual Maragall i Mira esdevé alcalde de Barcelona, en ser designat Narcís Serra i Serra ministre de Defensa

En les eleccions municipals, Pasqual Maragall és reelegit com a alcalde de Barcelona per un estret marge de vots