Resultats de la cerca

Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…

Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada

Exercí poc la carrera de medicina, que abandonà, i es lliurà a l’erudició Traduí les obres d’Hipòcrates 1839-61 i fou continuador de l’obra filosòfica d’Auguste Comte Fundà la “Revue de Philosophie Positive” 1867 i aplicà el mètode positivista a la lingüística, en el seu Dictionnaire de la langue française 1863-73 i també en la Histoire de la langue française 1862 Influí sobre Pompeu Gener i prologà el seu llibre La mort et le diable 1880

Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de La Vanguardia des del 1982 És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral Quark ciencia, medicina y cultura , i fou el primer director del diari Eco , publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996 El 1994 rebé el premi de periodisme científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC

Dedicada a la difusió de la cultura religiosa, ha conreat també els temes culturals, especialment a través de la collecció “Pompeu Fabra”, de divulgació de la gramàtica catalana La gran majoria dels llibres són editats en català —originals o traduccions—, agrupats en les colleccions “Els daus”, “El bri”, “Horitzons”, etc Cal destacar l’edició popular del Nou Testament 1980 Una secció important és la d’audiovisuals, publicats en català i castellà i alguns en francès, que obtenen un gran èxit en el camp catequètic i pedagògic

Professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, en aquest àmbit ha donat a conèixer els assaigs La llavor immortal els arguments universals en el cinema amb J Balló, 1995, El suspens cinematogràfic 1999 i el guió cinematogràfic Visions d’un estrany amb N Bou i E Alberich, 1990 En poesia, ha publicat Treball de món 1985, premi Martí Dot 1984, Eteri cos d’intriga 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí i Combat d’absències 1992, premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi

Portà el regne a l’apogeu del poder Gendre i aliat de Mitridates VI, conquerí la Capadòcia, la Mesopotàmia, la Migdònia i l’Osroena, féu tributaris els reis d’Albània, d’Atropatene, de Síria i de Cilícia Fundà la capital Tigranocerta No podent resistir a Luci Licini Luculle 69 i 68, es refugià a la cort de Mitridates VI fou vençut per Pompeu a Artaxata La pau i el tron d’Armènia li foren tornats en canvi de la renúncia a Síria i a l’Àsia Menor

Fill de Ptolemeu XII, es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, féu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat