Resultats de la cerca
Es mostren 739 resultats
Senglar Rock

Cartell de Senglar Rock
Música
Festival català de pop-rock que se celebrava a l’estiu.
La primera edició se celebrà a l’agost del 1998 a Prades, organitzada per l’Associació Prades Pop-Rock Festival, la promotora de concerts RGB Management i la revista ‘Enderrock’, i reuní més de 6000 persones El Senglar Rock es convertí en el festival musical d’estiu de referència dels Països Catalans, donant cabuda preferencialment als grups i solistes d’expressió catalana En l’edició del 2000 es traslladà a Montblanc i obrí el ventall estilístic, amplià el nombre de jornades i, a partir del 2002, inclogué en el cartell grups procedents de l’Estat espanyol En l’edició del 2003…
Castell d’Altafalla (Falset)
Art romànic
Aquest castell fou una de les fortaleses de la baronia d’Entença El primer esment és de l’any 1295, en què Guillem d’Entença, senyor del castell, va alliberar els habitants de Falset de l’obligació de fer guaita als castells de Falset i Altafalla Va ser un dels castells que el mateix Guillem d’Entença va cedir ai rei Jaume II el 3 de desembre de 1313 i que després, en crear el comtat de Prades el 1324, aquest rei va cedir al nou comte —el seu fill Ramon Berenguer— com a part integrant de la baronia d’Entença, que també s’afegia al patrimoni de la naixent casa de…
Toni Arbonès Escoda
Escalada
Escalador.
Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a…
tamborino
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, semblant al tomaní, però de tija florífera més llarga.
Als Països Catalans apareix a les muntanyes de Prades i a les muntanyes valencianes occidentals
Capafonts

Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del…
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
Condal Films
Cinematografia
Productora.
Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
Ribatejo
Divisió administrativa
Antiga província de Portugal, a ambdues ribes del baix Tejo.
Parcialment coberta d’arrossars i de prades, on es crien cavalls i braus, està en gran part compresa dins l’actual districte de Santarém
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina