Resultats de la cerca

El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto

Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993

És professor de la University of Southern California des del 1982 Fou president de la Population Association of America 1978 i de l’Economic History Association 1979-80 Ha dut a terme importants treballs de recerca sobre la fecunditat i els cicles demogràfics Ha estat un dels pioners en l’estudi de les decisions individuals sobre el nombre de fills, i en el desenvolupament de teories per a explicar la influència de la dimensió relativa de les generacions en el comportament demogràfic dels individus En aquest camp, la seva teoria més coneguda assenyala que els membres d’una generació nombrosa…

Estudià a l’Art Institute de Kansas Després d’un primer període dedicat al cinema d’animació experimental i a la collaboració en diverses publicacions de caràcter underground , començà a publicar professionalment, a partir del 1970, a Creepy i des del 1977 a Heavy Metal La seva obra s’ocupà de temàtiques fantàstiques i de ciència-ficció, generalment amb guió propi També feu adaptacions d’obres literàries d’EA Poe, entre d’altres autors El seu dibuix és d’un expressionisme voluminós i tridimensional, amb una forta influència de les tècniques cinematogràfiques Els seus personatges solen…

Després d’uns anys fent oficis diversos, s’installà a Hollywood com a publicista i durant 22 anys treballà en diversos estudis de cinema Al final dels anys cinquanta tornà a Nova York, on es dedicà plenament a la literatura Escriví 26 novelles, algunes de les quals foren portades al cinema, com The Manchurian Candidate 1962, John Frankenheimer i The Prizzi's Honour 1985, John Huston, de la qual escriví tres seqüeles

Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks

Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució

Fou director del jardí botànic de Viena El seu Handbuch der systematischen Botanik 1933, traduït a diverses llengües, ha estat un dels manuals més influents en la botànica sistemàtica del segon terç d’aquest segle

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

Germà de Ludwig von Mises, féu contribucions en el camp de l’aerodinàmica, que aplicà a avions de combat dissenyats per a l’exèrcit alemany i pilotats per ell a la Primera Guerra Mundial Professor de matemàtica aplicada a les universitats d’Estrasburg 1909-19 i de Berlín des del 1920, el 1933 abandonà Alemanya per installar-se als EUA, on, des del 1939, fou professor de la Universitat de Harvard Integrat en l’equip dels “Annals of Mathematical Statistics”, féu aportacions al camp de l’estadística matemàtica, com ara la teoria dels collectius