Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
puig Castellar
Cim
Cim dels municipis de Mieres i Sant Ferriol (Garrotxa) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany).
el Roure Gros
Edifici dels municipis de Canet d’Adri (Gironès) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany).
puig Sesarques
Cim
Cim dels municipis de Canet d’Adri (Gironès) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany).
Brió
Poble
Poble del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la riba esquerra del Ser, aigua amunt de Serinyà.
És esmentat ja al segle X
Mieres

Sector de la vila de Mieres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb el Gironès.
Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi deSant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi deSantMartídeLlémena, al S Termeneja a més amb els municipis deSant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell…
Porqueres
L’església romànica de Santa Maria de Porqueres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany.
Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…
bicitrial

Daniel Comas, guanyador de la primera prova de la Copa del Món de bicitrial (2009) disputada a Ripoll
Federació Catalana de Ciclisme-Comissió de Trial
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix a superar diferents obstacles agrupats en zones tot mantenint l’equilibri sobre la bicicleta.
En cas de recolzar el peu a terra, el participant rep una penalització i s’estableix una classificació en ordre invers al nombre de faltes comeses La competició pot tenir lloc en un entorn natural o artificial i, segons sigui aquest, ofereix diferents tipus d’obstacles La bicicleta de trial, generalment d’alumini, pesa entre 7 i 8 kg i es caracteritza per la seva original geometria, de manillar alt i ample i part posterior baixa, que apropa el centre de gravetat a terra i n’augmenta l’estabilitat Els models de competició no porten seient i tenen frens molt potents i pneumàtics adherents Hi ha…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el…
Montferrer i Castellbò

Montferrer de Segre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Montferrer i Castellbò és el resultat de l’annexió a l’antic terme d’Aravell d’altres tres antics termes municipals El 1970 hom annexà a Aravell l’antic municipi de Castellbò La nova entitat municipal, amb capital a Montferrer de Segre, fou anomenada oficialment Montferrer i Castellbò A aquesta nova entitat foren annexats, el 1972, els municipis de Pallerols del Cantó i Guils del Cantó El terme municipal de Montferrer i Castellbò afronta per tot el sector nord-oriental amb el municipi d’Anserall A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d’Urgell, al S i…