Resultats de la cerca

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Alguns grups de gran renom internacional han contribuït a definir el concepte modern de cor de cambra en aquests termes, com per exemple el Cor de Cambra Eric Ericson de Suècia o el Cor de Cambra de Stuttgart a Alemanya Els repertoris més interpretats per aquesta mena de formacions són les composicions a cappella de tots els temps, els oratoris barrocs i clàssics i les obres vocalinstrumentals de plantilla instrumental reduïda

De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Desenvolupà una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Formà part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Enregistrà obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel Fou professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

A Brusselles fou deixeble de Navez Anà a París, on estudià amb Roqueplan, i es convertí en un dels principals pintors del Segon Imperi Cultivà el retrat femení i temes de la vida mundana La banyista Musée de Compiègne El seu germà Joseph Stevens Brusselles 1819 — 1892, fou pintor de gènere i animalista Els seus quadres es troben en els principals museus de Bèlgica Anvers i Brusselles i en els de Stuttgart i Rouen

Membre del Club Natació Barcelona, practicà diverses disciplines atlètiques i participà en competicions estatals de decatló, però destacà en les proves de llançament de disc i salt de perxa Fou campió de Catalunya de llançament de disc 1950, any que baté el rècord català En salt de perxa, fou campió de Catalunya 1952, 1953 i campió d’Espanya 1955 També participà en torneigs atlètics internacionals, com l’encontre Stuttgart-París-Barcelona 1952

Format a l’acadèmia de belles arts de Florència Creà una obra d’inspiració arcaica i mediterrània, amb formes allargassades, elegants, simples, ben determinades i expressives Algunes de les seves escultures són pintades Una temàtica obsessiva plana sobre la seva obra genets i cavalls, sèrie començada el 1936 i mai no acabada també nus i retrats, amb preocupació de monumentalitat El miracle 1943 Landstag de Baden-Württemberg, Stuttgart, Cavaller 1947 Tate Gallery, Londres, Retrat d’Igor Stravinskij 1951 Hamburger Kunsthalle

El tennista alemany Boris Becker s’acomiada des de la pista central de Wimbledon després de ser eliminat en vuitens de final per l’australià Patrick Rafter Becker, de 31 anys, és un tennista molt apreciat a Wimbledon, on es va proclamar campió el 1985 a 17 anys és el campió més jove de la història del torneig, el 1986 i el 1989, i en va arribar a disputar quatre finals més L’adéu definitiu de Becker al tennis serà durant el proper torneig de Stuttgart

Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brusselles, Londres i San Francisco La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes La torre Einstein, a Potsdam 1920, els grans magatzems Schocken, a Stuttgart 1927, i la sinagoga de Cleveland 1946-52 són les mostres més significatives del seu art

Estudià la trompa tardanament, després d’haver desenvolupat ja una trajectòria com a director de cor, pianista, violoncellista i bateria Acabats els estudis de trompa amb Fritz Huth, ocupà el càrrec de solista de l’Orquestra de Dortmund i l’any 1961 es traslladà a Stuttgart Especialista en la trompa natural, enregistrà obres clàssiques els concerts de Mozart, en collaboració amb directors com Nikolaus Harnoncourt o Gustav Leonhardt El 1969 esdevingué professor de la Folkwang Hochschule d’Essen, càrrec que ocupà durant trenta anys