Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
làmina prima
Geologia
Mostra de roca, tallada finament, a fi d’ésser observada mitjançant el microscopi.
Foot-ball
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada setmanalment a Barcelona a partir del maig del 1915.
Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números
stupa
Arquitectura
Budisme
Monument búdic de tipus funerari, originari de l’Índia, destinat a guardar-hi relíquies de Buda o a recordar-ne fets memorables.
En la tradició pali és anomenat dagoba Estructura massissa de pedra no tallada, en forma semiesfèrica o de campana, és decorada per una balustrada amb un pal que sosté un o més para-sols d’honor Generalment apareix dins un recinte emmurallat És famós el de Sānchī s III aC Amb la difusió del budisme, penetrà als països veïns i, en un procés complex, donà origen a d’altres formes arquitectòniques, sobretot la pagoda xinesa Al Tibet adoptà la forma acampanada
artesania
Arts decoratives
Producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.
Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
màquina segadora-batedora
Agronomia
Màquina agrícola que sega les messes i n’efectua la batuda.
Té els elements constitutius de la dalladora i de la màquina de batre i, segons el model, pot deixar la palla a terra en forma de bales o la pot escampar tallada en trossos petits el gra s’acumula en una tremuja que ha d’ésser buidada repetidament, sovint cada mitja hora o, eventualment, és proveïda d’un mecanisme ensacador, o bé és buidat a la caixa d’un camió o al remolc d’un tractor que avancen al costat de la segadora i a la seva mateixa velocitat
tirador | tiradora
Persona que empeny la fusta tallada muntanya avall fins al riu on és enraiada.
membre
Heràldica
Pota, tallada o arrencada per sobre de la cuixa, d’un animal, representada sola.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina