Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
salze
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d’un floc de pèls, de disseminació anemocora.
Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi
Es comença a publicar, a Barcelona, "L’Avens"
Es comença a publicar "L’Avens", periòdic catalanista i progressista, impulsat per Jaume Massó i Torrents, a Barcelona
herba freixurera
Herba freixurera
Bernd Haynold (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Hepàtica tal·losa, de l’ordre de les marcancials, amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
Creix sobre els marges humits dels torrents i és freqüent a l’Europa central, però rara a Catalunya
L’Avenç, impremta i editorial, a Barcelona
L’Avenç comença a funcionar com a impremta i editorial, a Barcelona, dirigida per Joaquim Casas i Carbó i Jaume Massó i Torrents
osmunda
Botànica
Falguera de la família de les osmundàcies, de 60 a 150 cm d’alt, amb frondes estèrils pinnaticompostes i amb frondes fèrtils terminades en una panícula d’esporangis.
Es fa vora torrents i en llocs humits, a l’Europa occidental i en una gran part de les regions humides del món
vimassa
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, d’1 a 2 m d’alçària, amb branques divaricades, amb fulles ovades, curtament cuspidades i de marge ondulat i pelós, amb estípules persistents, grosses i reniformes, i amb aments cilíndrics, que surten abans que les fulles.
Habita llocs torbosos o molt humits, a l’Europa central Als Països Catalans només es fa en torrents de l’estatge subalpí dels Pirineus
puig Tomir
Muntanya
Un dels cims (1 100 m alt.) de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), vora el límit amb el de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S
marquesat de Marianao
Història
Títol concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1797 — l’Havana 1866).
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents Continua en la mateixa família
dejecció
Geomorfologia
Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la terra (corrents fluvials, vents, etc), o pels interns (volcans).
Els torrents formen els cons de dejecció con de dejecció Les dejeccions volcàniques engloben la lava fosa i les partícules sòlides bombes, lapillis o cendres