Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
Sant Miquel d’Òdena
Art romànic
Situació Petita església que corona un pujol a l’extrem de la població ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, integrada dins l’eixample modern, és situada en un extrem del poble, al peu de la carretera que uneix Òdena amb la N-II, des d’on s’hi arriba fàcilment També s’hi pot anar des d’Igualada per la carretera de Manresa Cal demanar la clau al mossèn del poble o bé a l’ajuntament FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG872068 Història Aquest temple es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena, no gaire lluny de l’església parroquial Les primeres notícies de l’església corresponen a…
Sant Miquel del castell palau de la Bisbal d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista del pis superior de l’edifici, amb l’església i la porta d’entrada, oberta al mur sud-oest F Baltà És la capella del castell palau i es troba emplaçada dintre el conjunt d’edificacions de la fortalesa La situació, doncs, i el camí són els mateixos Església A l’angle de llevant del nivell superior, damunt el pis principal i al mateix nivell de la terrassa del castell palau de la Bisbal hi ha una capella, que sembla que era dedicada a sant Miquel Exteriorment, la planta de la capella és rectangular Dues de les seves façanes donen al carrer i les dues restants a la terrassa…
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca pruïja i a vegades…
icneumònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters amb el cos llarg i esvelt (d’uns 5 a 20 mm), acabat en un fibló més llarg que aquell, antenes llargues, filiformes o acabades en maça, cap arrodonit i tòrax allargat.
En les femelles, el fibló és emprat també com a oviscapte per a collocar els ous dins un forat que fan a l’escorça dels arbres Inclou molts gèneres, amb més de 30000 espècies
Wilhelm Furtwängler
Música
Director d’orquestra i compositor alemany.
Vida Passà la seva joventut a Munic, on rebé de K Ansorge una sòlida formació com a pianista, mentre estudiava també direcció d’orquestra El 1906 dirigí a Munic la Simfonia núm 9 d’A Bruckner, i posteriorment exercí com a director de cor a Breslau, Zuric i Munic Reclamat per Hans Pfitzner a Estrasburg, hi fou director assistent fins que el 1920, i després d’un periple per Lübeck, tornà a Berlín com a director dels concerts simfònics i successor de Richard Strauss Posteriorment, suplí Arthur Nikisch a Leipzig i a la Filharmònica de Berlín, amb la qual havia debutat el 1917 i de la qual fou…
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
Eubea
Illa
Illa de la mar Egea, Grècia, davant la costa oriental de la península Balcànica (3 654 km2).
Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
Casa forta de l’Espluga dels Moros (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga ECSA - V Roca Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat Mapa 34-12291 Situació 31TCG486596 Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil Un camí fa la volta per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina