Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
Lluís Foyé Barella

Lluís Foyé Barella
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Format a l’Escola Farman d’Etampes de París, aconseguí el títol de pilot el 15 d’octubre de 1912 És considerat com el primer pilot català Amb vincles familiars a França, participà i fou ferit en la Primera Guerra Mundial Retornà a Catalunya i se centrà en projectes relacionats amb l’aviació L’any 1916 fou un dels membres fundadors de l’Aeroclub de Catalunya, juntament amb Josep Canudas o Josep Maria Co de Triola Posteriorment es dedicà a la promoció de la pintura, el teatre i espectacles musicals
Joaquim Sangenís Vozcerraiz
Esports aeris
Mecànic i pilot d’aviació.
Aconseguí el títol de mecànic de primera a Cuatro Vientos, Madrid Especialitzat en els grups motopropulsors dels avions, la seva aportació fou molt valuosa per al desenvolupament aeronàutic català El 1928 començà a treballar a l’Aeroclub de Catalunya i acabà essent cap de mecànics També fou cap de personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona i de l’Aeròdrom Canudas El 1933 aconseguí el títol de pilot i es feu soci de l’Aeronàutic Club del Prat Posteriorment fou un dels membres fundadors de la Cooperativa de Treball Aeri 1935
Eduard Feliu Bru

Eduard Feliu Bru
Arxiu Pere Ribalta – Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo
Antoni de Gaztañondo Fonrodona

Antoni de Gaztañondo Fonrodona
Arxiu Pere Ribalta / Fons Monés Canudas
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar
José Luis Aresti Aguirre
Esports aeris
Pilot d’acrobàcia.
Reputat aviador, assumí la direcció de l’escola de pilotatge de l’Aeroclub de Sabadell 1948-51 Participà en el ressorgir de l’aviació catalana i collaborà en l’organització de diferents torneigs, entre d’altres, el Festival Aeri de Sabadell 1949 Participà en el Festival Aeri Internacional de Barcelona 1960, així com en molts altres festivals aeris d’Espanya Fou l’entrenador de l’equip espanyol que guanyà el Campionat Mundial d’acrobàcia 1964 Creà també l’actual sistema aerocriptogràfic d’avaluació de maniobres d’acrobàcia aèria 1961
Llorenç Fornés Labaila

Llorenç Fornés Labaila (a la dreta)
Pere Ribalta-Arxiu Monés-Canudas
Esports aeris
Mecànic d’aviació.
Fou membre de l’Aeroclub de Catalunya i formà part del personal de l’aeròdrom Canudas El 1928 acompanyà Guillem Xuclà en nombrosos vols per la rodalia de Barcelona Foren els primers catalans a volar i aterrar a la Cerdanya El 1931 treballà en la nova línia aèria entre Barcelona i Andorra i el 1935 entrà a formar part de la Cooperativa de Treball Aeri També participà com a mecànic en diversos raids aeris de la Volta a Espanya El 1936 acompanyà el pilot Josep Maria Carreras en la travessia Barcelona - Guinea Espanyola El 1995 rebé el guardó Perfil d’Or
Antoni Farré Alandete

Antoni Farré Alandete (a la dreta)
Arxiu Pere Ribalta
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Membre de l’Aeroclub de Lleida, guanyà cinc Campionats d’Espanya 2004, 2007, 2008, 2010, 2011 i tretze de Catalunya 1997, 1998, 2001-11 en la modalitat de rallis També es proclamà campió de la Volta Aèria de Catalunya en set ocasions 2003, 2004, 2006-10 Participà en cinc Campionats del Món i en tres d’Europa Ocupa una de les tres primeres places del rànquing estatal de pilots de vol a motor des del 2001 L’any 2011 ocupava la primera posició És membre de l’Assemblea i de la Comissió Tècnica de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola
Aeronàutic Club Cerdanya
Esports aeris
Club d’aviació de Puigcerdà.
Presidit per Joan Truñó, es fundà el 1932 gràcies a la gran activitat aèria que impulsava Josep Canudas a través dels Serveis d’Aeronàutica, que tenien per objectiu fomentar l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava El mateix Josep Canudas en fou president honorari Construïren un aeròdrom entre els municipis de Fontanals de Cerdanya i Das, actual Aeròdrom de la Cerdanya Fou inaugurat el 8 de juliol de 1934 en una festa aèria a la qual assistiren alguns membres de l’Aeroclub de Catalunya El 1936 cessà l’activitat aeronàutica
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
Aeroport dels Pirineus-Alt Urgell
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació esportiva de Montferrer i Castellbò.
El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina