Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
subjecte econòmic
Economia
Persona individual o organisme col·lectiu que constitueix un centre o una unitat de decisió respecte a les qüestions econòmiques.
L’economia ortodoxa distingeix entre subjectes econòmics, microeconòmics i macroeconòmics, segons que la decisió del subjecte tingui una repercussió en l’àmbit particular o en l’àmbit agregat, bé que la respectiva incidència que ambdós tipus de subjecte tenen en l’economia real no pot deslligar-se de les característiques del sistema econòmic en què s’insereixen
acreditació
Educació
Certificació que atorguen les agències de qualitat universitària durant la carrera acadèmica del personal docent i investigador.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya atorga dos tipus d’acreditacions l’acreditació de recerca que certifica la capacitat docent i investigadora i permet accedir a la categoria de professor o professora agregat i l’acreditació de recerca avançada que certifica una carrera docent i investigadora consolidada i permet accedir a una càtedra
Sorió
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàtiva (Costera), al nord de la ciutat, a l’esquerra del riu Cànyoles.
La seva església la Mare de Déu de la Llet depèn de la parròquia de la Llosa de Ranes El 1335 fou desmembrada de Xàtiva i esdevingué rectoria de moriscs Pertanyia als Sanç, i el 1609 tenia 20 focs de moriscs Després passà a la jurisdicció del convent franciscà de Xàtiva Fou agregat a Xàtiva el 1845
Taravaus
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilanant (Alt Empordà), a la dreta del Manol.
L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont
Espioca

Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
Santa Cecília de Torrentbò (Arenys de Munt)
Art romànic
Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial
Rauric

El petit nucli de Rauric, envoltat el turó on s’aixeca el castell, poble agregat al municipi de Llorac (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llorac (Conca de Barberà), a l’extrem SE dels altiplans segarrencs, prop de la font de Rauric
, on neix el riu Corb.
És aturonat al voltant de l’església de Santa Fe que fou sufragània de la de Montargull i actualment ho és de la de Llorac només resten els fonaments de l’antic castell de Rauric , esmentat ja al s XII, que pertangué als Queralt, comtes de Santa Coloma
Castelló
Sector o indret
Antiga batllia del municipi de Navès (Solsonès) estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló des dels segles XVI o XVII, dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloïa, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle
Adar

Vista parcial de les restes del desaparegut vilatge medieval d’Adar, al municipi de Llardecans (Segrià)
© Fototeca.cat
Despoblat
Antic terme rural, despoblat, agregat al municipi de Llardecans (Segrià).
Al capdamunt de la vall d’Adar , capçalera de la vall de Carratalà , es troben les viles de Maials i de Llardecans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina