Resultats de la cerca
Es mostren 1571 resultats
refugi de Vallferrera

Refugi de Vallferrera
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Situat a la vall Ferrera, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a la dreta del barranc d’Areste, a 1940 m d’altitud És el refugi de muntanya més antic de la xarxa de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, propietària de la installació Fou inaugurat el 22 de setembre de 1935 i després de 75 anys, el 2010, s’inaugurà la seva reforma i ampliació Té una capacitat de 60 places Situat a tocar del sender GR-11, és punt de partida de la ruta normal d’ascensió a la Pica d’Estats 3143 m, el cim més alt de Catalunya
Zona Econòmica Europea
Economia
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l’EFTA.
En són excloses les mercaderies importades d’estats tercers Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l’extensió progressiva de l' acquis communautaire Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials És així mateix una fórmula de trànsit cap a…
Biblioteca de escritores baleares
Repertori alfabètic i biobibliogràfic dels escriptors nascuts a les Illes Balears fins a mitjan s XIX.
Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura 1842, i fou editat pòstumament 1868 Conté prop de mil quatre-cents articles —alguns de referents a obres anònimes o a escriptors no nascuts a les Illes—, on consten tant els manuscrits com les obres impreses Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts —molts dels quals inèdits— que…
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
basílica
Esquema d'una basílica romana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció pública d’època romana, composta per una gran sala rectangular, dividida en naus per files de columnes, que pot tenir un absis en un extrem o en tots dos.
D’origen dubtós, a l’època clàssica servia com a centre de reunió, tribunal, llotja, etc La més antiga de què hom conserva vestigis a Roma és la basílica Emília, bastida al fòrum el 179 aC Alguns anys més tard, Semproni Grac bastí la basílica Semprònia, també al fòrum, que fou substituïda per la basílica Júlia, construïda en temps d’August segons una idea de Cèsar Amb l’ampliació del fòrum en època imperial, Trajà edificà la basílica Úlpia, amb dos absis La de Maxenci fou acabada per Constantí Totes les ciutats romanes de les províncies una mica importants tingueren basílica,…
Knut Wicksell
Economia
Economista suec, teòric del marginalisme.
També tingué activitats polítiques i socials, sempre amb una actitud radical Defensà la llibertat d’expressió, l’ampliació del sufragi, els drets de les dones i la limitació de naixements, així com una distribució més justa de la riquesa i la renda Coneixedor dels clàssics i dels primers marginalistes, es lliurà a la ciència econòmica el darrer decenni del s XIX La primera aportació important fou Über Wert, Kapital und Rente ‘Sobre valor, capital i renda’, 1893, seguida d’un treball capdavanter de teoria monetària, Geldzins und Güterpreise ‘Interès monetari i preus de béns de…
Jaume Padró i Cots
Escultura
Escultor.
Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788
al-Ḥakam II de Còrdova
Història
Segon califa de Còrdova (961-976).
El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en el centre…
Sant Martí de Fornells de la Muntanya (Toses)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fornells de la Muntanya des del costat de migjorn M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Martí de Fornells de la Muntanya es troba a la part alta, a l’extrem nord-occidental del poble homònim que queda a la vora esquerra del riu Rigart, en plena vall de Toses, a 1 280 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG217864 Per anar-hi cal agafar la mateixa carretera per anar a Toses, que es troba a 5 km de Planès, on també passa la via fèrria de Barcelona Puigcerdà, poc abans de començar el famós túnel del Cargol, que salva un…
Santa Maria d’Almenar
Art romànic
El poble d’Almenar és situat sobre el vessant de l’altiplà del Sas que mira vers la Noguera Ribagorçana L’origen del topònim Almenar cal cercar-lo en la forma àrab al-manara , és a dir, torre de guaita Les primeres mencions del “ castrum antiquum qui dicitur Almanara ” són de l’any 1085, amb motiu dels enfrontaments entre el Cid, que representava els interessos d’al-Mu’tamin de Saragossa, i al-Mundir de Lleida, que tenia el suport dels comtes catalans Almenar fou conquerit el 1093 Malgrat que la repoblació del lloc s’inicià els anys posteriors a la conquesta, la seva colonització efectiva no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina