Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
Luis de Vargas
Pintura
Pintor andalús.
Format a Itàlia 1525, al taller de Perino del Vaga, és documentat a Sevilla l’any 1550 S'inscriu en el corrent manierista intellectual proper a Vasari Hom el considera un dels introductors del manierisme romà a la península Ibèrica D’ell partí l’escola sevillana que, en arribar a Herrera el Viejo, introduí un cert naturalisme Hom en destaca el Retaule del Naixement 1955, catedral de Sevilla
José Enrique Varela e Iglesias
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en la guerra del Marroc, on guanyà dues grans creus llorejades de Sant Ferran 1920 i 1921 Ascendit a general de brigada 1935, promogué la participació dels carlins a la rebellió contra la República, i s’aixecà a Cadis, que ocupà 1936, així com Toledo Lluità al front de Madrid, a Brunete i a Terol Fou ministre de l’exèrcit 1939-42, tinent general 1941 i alt comissari d’Espanya al Marroc 1945-51 El 1951 Franco li concedí, pòstumament, el títol de marquès de Varela de San Fernando
Carlos Murciano
Literatura
Poeta andalús.
Fou director de la revista de poesia Alcaraván El seu lirisme ha estat d’un caire humanista i íntim, subjecte sempre a un formalisme clàssic Viento en la carne 1955 és el seu primer llibre significatiu Cal destacar, a més, Breviario 1969, Triste canta el búho 1974, Yerba y olvido 1977, Del tiempo y soledad 1978 i La Noche Santa 1978, entre altres títols
Alonso de Mudarra
Música
Compositor andalús.
Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques
Cristóbal de Morales
Música
Compositor andalús.
Fou organista i mestre de capella de les seus d’Àvila 1526-28 i Plasència 1528-31, i cantor a la capella Sixtina de Roma 1535-45 Més tard fou mestre de capella de les seus de Toledo 1545-47 i Màlaga Els seus 91 motets de tres a vuit veus, els setze Magnificat a quatre veus i les dotze misses de quatre a sis veus es difongueren per tot Europa i figuren en els millors reculls polifònics collectius del seu temps
Manuel Montesinos y Molina
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità a Bailèn 1808 i fou ferit i deportat a França Establert a València, lluità contra els carlins a Xiva 1836 Cap de presons, reformà diverses penitenciaries del País Valencià i hi fomentà el treball manual dels presos
Antonio Mira de Amescua
Teatre
Dramaturg andalús.
Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes
José Mesa
Història
Política
Polític andalús.
Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde
Pedro de Mendoza
Història
Conqueridor andalús.
Participà, amb els exèrcits de Carles V, en les campanyes d’Itàlia, Alemanya i Àustria Nomenat 1534 adelantado del Riu de la Plata, fundà Nuestra Señora del Buen Aire i altres ciutats, però, malalt, decidí de tornar a la península Ibèrica Morí durant el retorn
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa arrel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina