Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
xaibanita
Història
Membre de la dinastia musulmana sunnita uzbeka fundada per Šaybānī Ḫān.
Amb capital a Samarcanda i a Bukhara, governà la Transoxiana 1500-1599 Una branca de la família s’establí a Sibèria, fins que, al s XVII, fou enderrocada pels mongols calmucs
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
fàtua
Islamisme
Resposta del muftí a una consulta jurídica.
Té correspondència amb el ius respondendi romà Per regla general no té força executiva i només serveix per a aclarir punts foscs de la llei o orientar sobre casos nous Les consultes poden ésser fetes pels particulars, els jutges o els governants i, per a respondre-les, el muftí ha d’inspirar-se en precedents i no en el seu judici personal La condemna a mort de l’escriptor Salman Rushdie dictada per l’aiatollà Khomeynî a través d’una fàtua 1989 constitueix un cas excepcional tant per l’extrema gravetat de la sentència com pel caràcter executori amb què fou dictada
fatifat
Islamisme
Nom donat a la primera sura de l’Alcorà.
Significa “la que obre el Llibre”, i es compon de set versets Hom l’empra a l’inici de diverses oracions 17 vegades el dia o recitada independentment, així com en exorcismes i en la confecció d’amulets La forma catalanitzada apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint en les rondalles mallorquines “Per la fatifat que la mia mare m'ha comanat, i un punt més, que el que ara diré sia ver i veritat que es faci tal cosa"
kharja
Literatura
Nom que rep la darrera estrofa de la moaixakha
.
Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar
ilkan
Història
Membre de la dinastia mongòlica que governà Pèrsia del 1256 al 1335.
Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291 Gaykhatu 1291-1295 Baydu 1295…
husseinita
Història
Membre d’una dinastia d’origen turc que governà a Tunísia del 1707 al 1957.
L’encapçalà Ḥusayn ibn ‘Alī, cap de la milícia elegit amb l’anuència del soldà otomà Ahmet III El darrer bei fou deposat per Bourguiba el 1957
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina