Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
triboluminescència
Física
Emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a accions mecàniques.
Així, el trencament de cristalls de sucre de canya en una atmosfera seca produeix aquest fenomen, que hom pot observar en l’obscuritat
gràfic de Langley
Meteorologia
Representació gràfica dels valors de la irradiància solar directa rebuda en un lloc en funció de la inclinació del feix solar.
En situacions de gran transparència atmosfèrica aquestes gràfiques permeten realitzar una extrapolació al valor de la irradiància solar al cim de l’atmosfera
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…
nau espacial
Astronàutica
Vehicle tripulat que es desplaça per l’espai extraatmosfèric, baldament resti en òrbita terrestre.
La nau espacial, a diferència de l’aeronau, és concebuda per a desplaçar-se per un medi on regna el buit quasi absolut, i seguint una trajectòria que correspon normalment a una cònica La no-existència d’un medi capaç de resistir l’aplicació d’una força de tracció obliga a dotar les astronaus d’un sistema autònom de propulsió, basat en el principi de l’acció-reacció o tercer axioma de Newton actualment les astronaus són propulsades per coets, que els proporcionen una velocitat suficient per a fugir de l’atracció gravitatòria de la Terra o de qualsevol altre astre Les formes aerodinàmiques…
evapotranspiració de referència
Agronomia
Evapotranspiració d’un conreu de gespa en condicions òptimes de disponibilitat d’aigua i nutrients i lliure de plagues i malalties.
S'introduí per estudiar la demanda d’aigua de l’atmosfera sense tenir en compte les especificitats de cada conreu i del seu maneig
convergència atmosfèrica
Meteorologia
En els ciclons, tendència de l’aire en les capes baixes a introduir-se cap al mínim de pressió a conseqüència del sentit de la circulació dels vents (llei de Buys Ballot).
Aquesta convergència és pràcticament compensada per l’existència d’una divergència en les capes altes de l’atmosfera En els anticiclons s’esdevé el fenomen invers
Carl Fredrik Störmer
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic noruec.
Estudià l’alta atmosfera, el camp magnètic terrestre i els raigs còsmics, on establí l’anomenat con de Störmer Fotografià les aurores boreals, que estudià teòricament
antisol
Meteorologia
Punt del cel oposat al Sol respecte a l’observador.
És el centre d’alguns arcs lluminosos produïts en ésser illuminades les gotes d’aigua en suspensió a l’atmosfera pels raigs solars arc de Sant Martí
Gaia: és viva la Terra?
Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent Una unitat…
inestabilitat baroclina
Geografia
Pertorbació del camp vertical de velocitat deguda a les variacions horitzontals del camp de densitat, que, al mateix temps, depèn dels canvis de la temperatura i de la salinitat.
És un dels principals mecanismes de generació de ciclons i anticiclons, tant a l’atmosfera com a l’oceà, mitjançant la conversió d’energia potencial en energia cinètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina