Resultats de la cerca

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca

Fill de pare italià Format a Múrcia 1828 i, des del 1830, a Barcelona Llotja, on el 1837 obtingué doble primer premi, en composició de flors i en pintura Sísara derrotat per Barac Anà el mateix any a Roma i estudià a l’Accademia di San Luca —on obtingué un primer premi de pintura—, formà part del grup dels natzarens i fou deixeble d’Oberbeck De la seva producció romana es destaca un Tobies encara a Roma, el 1840 acceptà el nomenament de professor supernumerari de Llotja En 1842-43 fou pensionat a Toledo i a Madrid esdevingué acadèmic supernumerari de San Fernando, i un xic més tard, de San…

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…

El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels donants i que…

L’aparició del Romanticisme a les arts plàstiques és el resultat de la conjunció entre inquietuds autòctones que busquen les seves arrels en la cultura popular i el descobriment del país i la recepció de novetats europees que s’imposaran de mica en mica fins a canviar la percepció d’aquelles arrels, com es veu clarament amb el medievalisme En la presa de consciència medievalista hi tenia també una part preponderant la reavaluació que una facció important dels corrents romàntics europeus feia del sentiment religiós La presa de consciència a Catalunya del valor de l’art medieval fou la…

Una de les carreres més llargues de pintor de la generació modernista va ser la d’Eliseu Meifrèn Roig, que tingué activitat durant uns seixanta anys, des de les primeres obres documentades, del 1878, fins a la immediata postguerra Aquesta longevitat i l’habilitat amb què el pintor va navegar en la complexa època artística que li tocà de viure fan d’ell un dels artistes catalans de la seva generació més coneguts pel públic Meifrèn havia nascut el 1857 –encara que Pantorba corregia equivocadament 1859– a Barcelona, on moriria el 1940 Inicià estudis de Medicina, que deixà molt aviat, i es formà…

Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual cosa fa que…