Resultats de la cerca

Era d’actualitats, art i literatura, en castellà En foren redactors, entre altres, M Riera i Clavillé, J J Tharrats, J F de Lasa i Rossend Llates, i hi collaboraren J de Camps i Arboix, Carles Riba i el mateix Albert Puig El 1958 publicà un número dedicat a les revistes d’art d’avantguarda i impulsà iniciatives com l’exposició dedicada a Els Quatre Gats 1954 El 1960 prengué el nom Revista Granvia i el 1962 es titulà Revista Europa , dirigida per M Riera i Clavillé

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1942-48 Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins Exposà particularment a Barcelona, Madrid i Nova York, entre altres ciutats Membre del Cercle Maillol fou sòcia fundadora del grup Lais Fou signant del Manifest Negre, intent de rellançar l’avantguarda en la primera postguerra La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani Fou organitzadora de les Biennals Hispanoamericanes i sòcia de mèrit i d’honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Visqué a Suïssa des dels cinc anys i es graduà a l’École de Beaux-Arts de Ginebra el 1923 Retornà a Itàlia, on exercí fins el 1939 Fou membre fundador dels CIAM i estigué vinculat a nombrosos grups de l’avantguarda europea Entre les seves realitzacions destaquen l’església construïda a Lourtier, Suïssa 1932, la residència Morand-Pasteur a Saillon 1939 i la fàbrica Lesieur a Dunkerque 1984, amb Emmanuel Cattani Escriví més de 50 llibres de teoria arquitectònica i urbanística, entre els quals sobresurt Gli elementi dell’architettura funzionale 1932

Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell

Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song 1978 o Toccare 1979 També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra 1991, per a clavecí i cinta Dust 1992, per a orgue i cinta, i Brouillard 1995, per a piano i cinta

La seva música, fosca i personal, formà part de la nova intellectualitat del principi dels setanta, i es convertí en l’avantguarda de l’escena novaiorquesa Apadrinats per Andy Warhol i amb la participació de Nico, enregistraren The Velvet Underground and Nico 1967, el segon disc, ja sense Nico, fou White Light/White Heat 1967, després del qual JCale abandonà la formació per emprendre la seva carrera en solitari Seguiren The Velvet Underground 1969, Loaded 1970, Live at Max's Kansas City 1972, 1969 Live 1974, VU 1984 i Another View 1986