Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid ,  posteriorment…

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

Dedicat al negoci familiar d’exportació de taronges, de jove s’establí a Alemanya i entrà en contacte amb els liberals de l' FDP , partit en què milità L’any 1972 fou també president de la Cambra de Comerç de Frankfurt El 1977 retornà a l’Estat espanyol i en les primeres eleccions al Congrés fou elegit diputat per Castelló per la Unión de Centro Democrático , partit al qual havia ingressat a través de la militància en la Federació de Partits Demòcrates Liberals, liderada per  Joaquín Garrigues Walker Conseller d’Agricultura del consell preautonòmic valencià abril de 1978 - juny de 1979 i més…

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics

Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Establert a Barcelona, el 1831 fou un dels accionistes de la fàbrica de filats i teixits Bonaplata, empresa que ell continuà, després de la destrucció de la fàbrica el 1835, en establir-hi una foneria seva el 1839 President de la Comissió de Fàbriques 1838-40, figurà 1840 als comitès paritaris per a conciliar obrers i patrons, on adoptà una posició avançada Es destacà com a proteccionista Un dels promotors de l’Institut Industrial de Catalunya, fou president de la secció de foneria i maquinària Conseller municipal, concebé el projecte de la plaça de Medinaceli, amb la columna Marquet, i…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a Barcelona, fruit del…