Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
marquesat de Vivot
Història
Títol concedit el 1717 al brigadier Joan Sureda i de Vilallonga (mort el 1752), cavaller d’Alcántara i regidor perpetu de Palma (Mallorca).
Ha passat als Montaner, comtes de Peralada El palau, dels Marquesos de Vivot can Vivot, a Palma, és una obra destacada de l’arquitectura barroca civil Planejat amb posterioritat al 1725 per un arquitecte desconegut, té un magnífic pati amb columnes corínties de marbre vermell, que s’obre a una escala imperial que porta a la llotja superior Té pintures murals de l’italià Giuseppe Dardaron sobre els Triomfs d’Alexandre , i una sumptuosa biblioteca
Sant Andreu de la Fatarella
Art romànic
El lloc de la Fatarella fou conquerit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV vers el 1151 i acabà incorporat a la comanda templera d’Ascó L’església parroquial de Sant Andreu apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac el 1314 En aquest moment n’era rector Berenguer de Torrent L’actual edifici és d’estil gòtic tardà, amb una portalada barroca
Joan Brotat i Vilanova
Pintura
Pintor.
En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria
Joan Baptista Vinyes
Arquitectura
Arquitecte.
Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne 1688-1705 Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i collaborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt
William Christie

William Christie
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel
Acadèmia de l’Alcàsser
Acadèmia literària formada a València cap al 1670.
Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681
Séraphine
Pintura
Nom amb què és coneguda Séraphine Louis, pintora francesa, típica exponent de l’art naïf.
Pastora, després minyona a Senlis, fou descoberta per WUhde, que l’ajudà fins el 1930 L’abandó per part d’aquest, juntament amb la seva personal neurosi religiosa, li féu perdre el seny i morí al manicomi La seva pintura és molt barroca, atapeïda i minuciosa en detalls fulles, fruits, flors, plens d’arabescs, són els seus motius més representatius Els colors són vius i radiants, i hom encara desconeix com foren fabricats
Pedro de Oña
Literatura
Poeta xilè.
Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí
Santa Maria de la Roca (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
El santuari de la Mare de Déu de la Roca té els seus orígens en una església documentada per primer cop l’any 1082, en què el comte Artau II lliurà el castell d’Escart al monestir de Gerri, juntament amb les esglésies de Sant Martí d’Escart i Santa Maria de la Roca L’actual edifici és de factura barroca, però no es pot descartar que fos construït sobre una base medieval
Santa Maria del Cogul
Art romànic
Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina