Resultats de la cerca

Se sintetitza mitjançant tècniques de biologia molecular, i s’utilitza per a tractar els episodis neutropènics febrils i per a reduir la durada de les agranulocitosis Hom investiga el seu possible ús per a millorar la resolució de determimades malalties infeccioses

Des del 1955 publica cada any el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares Organitza conferències i excursions periòdiques El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia

Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley…

Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa  PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el…

Treballà en la separació d’isòtops i en la utilització d’aquests en la biologia El 1923 descobrí, amb DCoster, l’hafni, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1943, any en què es naturalitzà suec

Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnia de l’Institut Provincial de Biologia Animal de Balears 1949, 1962 Membre de diverses societats, publicà nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles

Autor de nombrosos treballs de biologia molecular, especialment entorn de l’estructura molecular dels gens, a partir dels seus estudis sobre mutants del fag T4 establí el concepte de cistró unitat de funció gènica i reeixí a obtenir per primera vegada el mapa detallat d’un gen

Formalment aplega els camps i mètodes de la biologia, la psicologia, la sociologia i l’antropologia Malgrat l’abundosa literatura antiga sobre el tema des de punts de vista eticoreligiosos, eròtics i medicofisiològics, els primers intents d’aproximació científica des de diferents camps no comencen fins al s XX