Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Valverde del Leganés
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, delimitat en el sector W pel riu Olivenza.
Boscs d’alzines L’agricultura i la ramaderia constitueixen les activitats econòmiques predominants
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
saüc racemós
Botànica
Arbust de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 4 m d’alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades i imparipinnades, amb els folíols lanceolats i dentats, i de flors d’un blanc groguenc, aplegades en tirsos densos, i de fruits bacciformes rodons i vermells.
Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d’avets
forneret
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 7 a 9 cm d’alt, de color bru, però enfosquit al centre del barret i falb a les vores.
Té làmines escotades i fa olor de farina Creix sobretot en boscs caducifolis
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
pixaconill
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 3 a 9 cm d’alt, viscós, de barret cònic, de color vermell o en part groc, però que sol ennegrir-se, i de cama prima, groga, més o menys envermellida o enfosquida.
Creix sobretot en prats, però també en landes i boscs No té importància gastronòmica
candela de bruc
Candela de bruc
John Pitts (cc-by)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ocraci clar, estès en forma d’embut amb mamil·la central, de 10 a 15 cm de diàmetre, amb làmines decurrents, de peu alt, una mica dilatat per baix, i de carn blanquinosa, bastant blana, amb una olor suau, com de fruita.
Viu en boscs planifolis roures, faigs, en brolles humides amb bruc, etc És comestible
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
repunxó
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, pubescent, de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, de flors campanulades blaves, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars, marges de camps i herbassars, a quasi tot Europa
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica