Resultats de la cerca
Es mostren 1010 resultats
Soracte
Muntanya
Muntanya del Laci, Itàlia, al N de Roma, separada dels monts Sabins pel Tíber (691 m).
De forma ellíptica allargada, la caracteritzen el seu aïllament i els seus pendents de roques calcàries Cantada per Virgili i Horaci, hi existí un santuari etrusc i hi foren construïts, al s VIII, diversos monestirs El de Sant'Andrea és conegut sobretot per un cronicó important per a la història medieval italiana
holoturioïdeus

Holoturioïdeus (cogombre de mar)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’eleuterozous de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de forma allargada, generalment cilindroide, amb l’obertura bucal i l’anal als extrems oposats del cos i una corona de tentacles al voltant de la boca.
Presenten cinc solcs ambulacrals i tenen simetria pentaradiada L’esquelet és format per plaquetes calcàries fragmentàries i disseminades Els sexes són generalment separats, i hi ha una única gònada localitzada a l’interradi dorsal Algunes espècies són hermafrodites, però no presenten autofecundació Tots els gèneres són bentònics, excepte Pelagothuria , que és pelàgic
Algonquià
Geologia
Unitat del Precambrià de l’escut canadenc, equivalent del Proterozoic.
Dividit en tres parts, Aphebià , Helikalià i Hadrynià , comprèn entre els 2,8 × 10 9 anys i els 570 × 10 6 anys Les formacions d’aquest període són constituïdes per esquists, quarsites i calcàries i algunes vegades també per gneis Hom hi ha trobat alguns braquiòpodes, restes d’equinoderms i pistes de cucs
litòfag | litòfaga
Botànica
Dit de les algues que corroeixen les roques calcàries, com les esquizofícies i les clorofícies.
lèucon
Zoologia
Tipus morfològic d’organització de la majoria de les esponges, excepte d’algunes esponges calcàries.
Dintre el mesènquima hi ha un gran nombre de cambres entapissades per coanòcits, que comuniquen amb l’exterior i amb la cavitat gastral per mitjà de conductes aferents i eferents, respectivament Unes altres característiques d’aquest tipus són el gran desenvolupament del mesènquima i la complexitat del sistema de canals
serra de Cazorla
Serra
Alineació muntanyosa d’Andalusia, limitada al NE per l’ample colze que el Guadalquivir forma a l’est de Villacarrillo i al SW pel Guadiana Menor.
Pertany als últims contraforts occidentals de les unitats prebètiques És formada sobretot de calcàries juràssiques i culmina al cim Blanquilla 1 830 m El principal nucli de població és Cazorla 9 046 h 1991, a l’extrem sud-occidental Forma un parc natural junt amb la serra de Segura i el de Las Villas
tremolita
tremolita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat hidratat de calci, magnesi i ferro, Ca 2
(Mg,Fe) 5
Si 8
O 2 2
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, normalment formant agregats de llargs cristalls prismàtics o fibrosos La seva densitat és de 2,98-3,35, la qual augmenta segons el contingut de ferro Quan aquest és molt elevat és anomenada nefrita Té un color blanc És un mineral freqüent en les calcàries dolomítiques metamorfosades
serres d’Ordal
Serra
Serra dins el massís de Garraf d'origen cretàcic.
S'estenen pels municipis de Gelida i Subirats Alt Penedès Són formades per calcàries i dolomies resistents a l’erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un pòlie fossilitzat durant el Miocè Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus cereals, pomes i préssecs, vinya
Els materials hercinians
Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l'edat en milions d'anys Maber Els terrenys hercinians que afloren als Països Catalans es poden agrupar, a grans trets, en tres grans conjunts, els quals són significatius pel que fa a llur origen i evolució El primer inclou les roques sedimentàries paleozoiques i les roques volcàniques i subvolcàniques que hi són interstratificades, així com llurs derivats metamòrfics El segon grup és integrat pels gneis que provenen majoritàriament de granitoides anteriors a l’orogènia herciniana Els granitoides intrusius hercinians emplaçats en terrenys…
Puigcampana
Muntanya
Muntanya eminent (1.410 m alt.) de la Marina Baixa, al nord del terme de Finestrat, de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners.
Tectònicament constitueix un bloc elevat —a manera de pistó— de calcàries juràssiques entre el Cretaci inferior i superior i que guaita sobre el trau diapíric Orxeta-Finestrat-l’Alfàs En aquest contacte brollen abundoses fonts Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, a més de la inconfusible silueta, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina