Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
estripa-sacs
Botànica
Herba anual, de la família de les gramínies, de 30 a 80 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, fulles linears i espícules disposades en panícula.
Creix en vores de camins, terraplens, marges de camps, etc
fenàs de canonet
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tija de 60 a 120 cm, amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada.
És abundant en vores de camins, talussos, marges de camps, etc
almegó blanc
Botànica
Planta herbàcia semblant a l’almegó, però de flors blanques, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la vora dels camins humits o dels rius
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
margall llarg
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles allargades i d’espícules arestoses, disposades en panícula.
És abundant en llocs erms, vores de camins, reguerons secs, etc
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
passacamins
Passacamins
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de tiges primes, ajagudes, de 10 a 80 cm de llargària, de fulles lanceolades, de flors petites, blanques o roses, i de fruits en núcula, trígons.
Creix en camins, erms, camps, etc Té virtuts astringents, antidiarreiques i diürètiques
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
herba ventolera
Herba penyalera
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 70 cm d’alçària, de fulles ovades o lanceolades i de flors purpúries en verticil·lastres.
Apareix en vores de camps i de camins, en terrenys àrids, etc
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins