Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
Hendrik Marsman
Literatura
Escriptor neerlandès.
Influït per l’expressionisme alemany Trakl, Heym i capdavanter de la revista “De Vrije Bladen” 1926, desenvolupà un estil d’una gran expressivitat vitalista en la seva obra crítica i poètica La seva lírica sorgeix de la tensió entre les nocions d’amenaça de la guerra i de la fragilitat de la pròpia vida Paradise Regained , 1927 poemes La meditació posterior sobre la mort i els fonaments i la possibilitat de futur de la cultura europea occidental és expressada en un estil elegíac Porta Nigra , 1934 poemes Escriví encara assaigs De anatomische les , ‘La lliçó d’anatomia’, 1926…
Edoardo Grendi
Historiografia
Historiador italià.
Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della…
Vatroslav Lisinski
Música
Compositor croat.
Estudià dret, i música amb JK Wisner von Morgenstern Després d’algunes obres primerenques d’èxit ràpid, l’òpera Ljubav i zloba 'Amor i malícia', 1845-46 el convertí en el capdavanter del primer Romanticisme a Croàcia i l’iniciador de la música nacionalista dels eslaus del sud El 1847 anà a Praga a perfeccionar-se amb B Kittl i KF Pitsch En aquest període compongué cançons i les obertures Jugoslavenka 1848 i Bellona , inici de la seva altra gran òpera, Porin 1848-51, no estrenada fins el 1897 La repressió posterior a les revoltes del 1848 l’obligà a deixar la música Les seves…
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus,…
Ram Nath Kovind
Política
Polític indi.
Pertanyent a la més baixa de les castes de l’Índia, popularment coneguda com intocable dalit, es graduà en Dret a la Universitat de Kanpur Fou successivament advocat a Delhi 1971-80 i conseller permanent del Tribunal Suprem 1980-94 Membre del Bharatiya Janata BJP, el 1994 va iniciar la carrera política en ser elegit membre de la cambra alta del Parlament de l’Índia, i reelegit les dues legislatures següents 1998-2002 i 2002-06 Capdavanter en la lluita pels drets dels intocables, també fou portaveu de l’Índia a l’Assemblea General de l’ONU 2002 i governador de l'Estat de Bihar…
Marcel Chenu
Cristianisme
Teòleg francès, dominicà (en religió, Marie-Dominique Chenu).
Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou allunyat de…
Nicolas Schöffer
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte hongarès naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968…
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Josep Gravalosa i Gironès
Música
Compositor català de sardanes i intèrpret de tible i violí, conegut també com a l'Avi Gravalosa.
Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué…
Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas
Música
Certamen fundat a Barcelona, el 1963, per Jacint Vilardell i Permanyer en memòria del tenor català Francesc Viñas i Dordal, i actualment dirigit per Maria Vilardell, neta del tenor.
L’objectiu del concurs, que té una periodicitat anual, és donar suport als nous valors de la lírica, tot potenciant-ne el perfeccionament musical i la projecció internacional Dins el món de l’òpera i el lied s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants, i ocupa el lloc capdavanter en les competicions del seu gènere Al llarg de trenta-sis anys -fins el 1999-, hi han participat 1 055 cantants provinents d’arreu del món, i l’edició del 1998 assolí la xifra de 225 concursants inscrits Molts cantants s’han donat a conèixer arran de la seva actuació en aquest certamen, com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina