Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Antoni de Potau-Moles i Ferreró
Història del dret
Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume de Potau-Moles i Jover.
Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià
José Luis Riquelme y Gómez
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886
Exèrcit Popular de Catalunya
Militar
Exèrcit que la Generalitat de Catalunya intentà de crear per decret de 6 de desembre de 1936 reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució.
Era format per 9 regiments d’infanteria, 3 d’artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d’enginyers, un grup d’intendència i un de sanitat Les forces foren distribuïdes en tres divisions, comandades pels coronels Guillem de la Peña i Cusí i Josep AVillaba i Rubio i el comandant Eduard Medrano i Ribas La seva formació real no arribà mai a acomplir-se
Vicenç Gonzaga de Guastalla
Història
Fill del duc Ferran II de Guastalla i de Victòria Doria.
Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins
brigada
Militar
Gran unitat elemental tàctica, la més petita d’aquelles on es combinen l’acció de les armes i els serveis de cara al combat.
Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada
dàlmata
Gos dàlmata adult
© Corel Professional Photos
Mastologia
Raça de gos de talla mitjana, puix que l’alçada a la creu no sobrepassa gairebé mai els 60 cm.
És de forma semblant al gos perdiguer, amb el cos esvelt, les orelles no gaire grosses i caigudes, el pelatge curt i de color blanc amb taques circulars negres o de color rogenc fosc, de 2 a 5 cm de diàmetre, distribuïdes uniformement per tot el cos Són animals de guarda i defensa, i hom els anomena també gossos de cavalleria perquè són molt apropiats per a guardar cavallades
Esteve de la Creu
Història
Militar
Militar.
Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta
Aiamans
Possessió del municipi de Lloseta.
Era una cavalleria cedida per Jaume I, el 1232, a Arnau de Togores, juntament amb la de Lloseta Aquestes senyories foren convertides, el 1634, en comtat d’Aiamans i baronia de Lloseta, a favor del seu descendent Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, cavaller de Calatrava El novè comte 1795-1831 fou el brigadier i escriptor Josep de Togores i Sanglada El títol passà després als Gual i als Planas
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor.
Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina