Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
col·legi
Casa o edifici del col·legi.
col·lectoria
Lloc o oficina on és exercit el càrrec de col·lector.
col·lector
Tecnologia
Conducció principal destinada a la distribució d’un fluid per conduccions secundàries o a rebre’l d’aquestes per eliminar-lo.
col·lector
Construcció i obres públiques
claveguera
de grans dimensions que forma part del clavegueram i té la funció de recollir les aigües de pluja i fecals que hi aboquen les clavegueres i conduir-les lluny de la població, cap a l’estació depuradora o al lloc de desguàs (riu, mar, etc).
col·lector
Cristianisme
Encarregat eclesiàstic que recaptava les almoines de les misses i les distribuïa entre els celebrants.
col·lectivitat
Física
Col·lecció de sistemes de partícules usada per a descriure un sistema individual.
col·lectivista
Partidari del col·lectivisme.
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís