Resultats de la cerca
Es mostren 2034 resultats
Zuzana Růžičková
Música
Clavicembalista txeca.
Fou considerada una de les intèrprets més destacades de l’obra de JS Bach, de qui enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal Supervivent de diversos camps d’internament Theresienstadt i de concentració Auschwitz i Bergen-Belsen, on romangué quatre anys, des del 1947 es formà a l’Acadèmia de Praga, on a partir del 1950 fou professora de piano dels compositors El 1956 fou guardonada en el Concurs Internacional de Múnic Es perfeccionà a París amb Marguerite Roesgen-Champion Feu aparicions com a solista a Europa, els EUA, el Canadà, el Japó i Austràlia Enregistrà també sonates d’A…
exotisme
Música
Tècnica o estil que té com a objectiu la reproducció dels trets característics de música d’origen no europeu.
Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall Posteriorment, les…
Hotteterre
Música
Família francesa de fabricants d’instruments, instrumentistes i compositors, activa durant els segles XVII i XVIII.
Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…
Johann Peter Emilius Hartmann
Música
Compositor danès.
Estrenà òperes com Ravnen ‘Corbs’, 1832 i Liden Kirsten ‘La petita Cristina’, 1846 És un dels compositors més preeminents, juntament amb NGade, del Romanticisme danès
anglaise
Música
Nom amb què als segles XVII i XVIII foren conegudes a l’Europa continental algunes danses angleses d’origen popular, com la country dance (contradansa) o la hornpipe.
Foren molt apreciades a la cort francesa de Lluís XIV De caràcter estilitzat, s’inclouen en les suites instrumentals d’alguns compositors alemanys del segle XVIII
Trio de Barcelona
Música
Formació instrumental constituïda el 1981 pel pianista Albert G. Attenelle, el violinista Gerard Claret i el violoncel·lista Lluís Claret.
El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc
rèquiem
Cristianisme
Missa de difunts, dita també missa de rèquiem, que comença amb l’introit Requiem aeternam, i que hom celebra en ocasió de funerals, d’aniversaris i en la commemoració dels difunts (2 de novembre).
Nombrosos compositors n'han immortalitzat els texts, entre els quals cal destacar els anònims de la Missa pro defunctis gregoriana, Palestrina, Victoria, Mozart, Cherubini, Schumann, Brahms, Verdi, Penderecki, etc
música de Bèlgica
Música
Música desenvolupada a Bèlgica
Històricament, forma part dels anomenats Països Baixos El Regne dels Països Baixos es va crear el 1815 després del tractat de Versalles Al nord, la població era bàsicament de religió protestant, mentre que al sud predominaven els catòlics El 1830 es reconegué la separació entre les dues zones i es crearen dos estats el del nord rebé el nom d’Holanda i el del sud s’anomenà Bèlgica Al seu torn, Bèlgica restà constituïda per dues comunitats lingüístiques, la neerlandesa flamenca i la valona francesa, cosa que ha repercutit en tots els aspectes de la seva cultura, incloent-hi la música Música…
grave
Música
Indicació de tempo lent, més o menys equivalent d'adagio o de lento.
Originalment utilitzat més com a indicador de caràcter greu, solemne que de tempo , la seva definició és imprecisa i varia molt entre compositors, èpoques o, fins i tot, obres concretes
villancico
Literatura
Música
Terme de la poesia castellana aparegut a la fi del segle XV que designava en principi una cançó breu d’origen o d’imitació popular.
Com que aquesta cançó era utilitzada com a refrany comentat poèticament amb cobles glossadores, el terme passà a indicar la composició global cançó-refrany i estrofes glossadores Durant el Renaixement la cançó tradicional fou tractada polifònicament pels compositors més notables, entre els quals destaquen Juan del Encina, Mateu Fletxa el Vell, Pedro de Pastrana, Cristóbal Morales i Juan Vásquez Al s XVII es convertí en una cantata per a veus i instruments de caràcter religiós, i els compositors més notables foren JBComes, ATHortells, MRomero, JCererols i PRabassa Al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina